De mica en mica. S'aniran apagant els llums que adornen els carrers. Els operaris treuran les bombetes i tots els cables. Els guardaran per a l'any vinent. Per tot arreu hi haurà caixes de joguines buides, forexpan que protegeixen televisors, ordinadors, i jo que sé quantes coses més. Arbres crescuts a païssos freds, llençats per tot arreu, amb les garlandes encara posades. Uns altres estarán apilats esperant a ser retirats per a convertir-se en adob. I amb tot això, avui hi ha una lluna plena de postal, de cel de pessebre. La nit és serena i si obro les vidrieres del balcó, fent-li fer un joc amb el reflex del vidre, talment sembla que la lluna estigui dintre de l'habitació. Ostres !! que bonic que fa. De sobte m'enrecordo de l'estrella dels reis, potser ja es pot veure. No la reconec. N'hi ha una que sembla intermitent, quasi ni es veu. Allò d'allà sembla una constel.lació. Déu n'hi do quantes en veig per ser a Barcelona. Demà seguiré buscant. Si hi és, la trobaré.
dolors
26 desembre 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada