22 de desembre, 2010

desprevinguts

com sempre
ens agafa el fred.

De sobte, també
i com aquell que diu ...
sense avisar
arriba Nadal.

Novament
rebusquem en algún raconet
garlandes i guarniments.
Extres de festa
menjars diferents.

Amb el pensament
fent llistes
als qui desitjar bones festes,
tenir el motiu de retrobament.

Estaré a casa
amb la porta oberta de bat a bat.

Diga'm que vens
i ho celebrarem.

Moltes gràcies per estar
Moltes gràcies als qui sempre esteu
Molt bones festes !!!!!

dolors
22 desembre 2010


desprevenidos, como siempre, nos pilla el frio. De sopetón y como aquel que dice, sin avisar, llega Navidad. De nuevo, rebuscamos guirnaldas y adornos. Extras de fiesta, comidas diferentes. Haciendo listas mentalmente, a quién desear felices fiestas, tener la excusa del reencuentro. Estaré en casa, con la puerta abierta de par en par. Dime que vienes y lo celebraremos. Muchas gracias por estar. Muchas gracias a los que siempre estais. Que tengais buenas fiestas !!!!

14 de novembre, 2010

mapes

que estesos
damunt el llit d'una habitació d'hotel,
indiquen
l'itinerari
i la ruta a seguir.

Ciutat desconeguda
amb l'ànsia del nou arribat,
m'endinso per noves geografies
a la recerca de descobertes
pròpies i alienes.

Els plecs
indiquen com doblegar-ho
perque ocupi menys espai
per guardar-lo.

Un mon inexplorat,
desconegut
en un paper,
que, estès
mostre les meravelles
estàtiques
de la ciutat.

dolors
14 novembre 2010

mapas que tendidos sobre la cama de una habitación de hotel, indican el itinerario y la ruta a seguir. Ciudad desconocida, con el ansia del recién llegado, me adentro por nuevas geografias a la busqueda de descubrimientos propios y extraños. Los pliegues indican como doblarlo para guardarlo. Mundo inexplorado, desconocido, en un papel, que, tendido, muestra las maravillas estaticas de la ciudad

04 d’octubre, 2010

podria ser...

quan es va treure l'anell
quan ja no mirava als ulls
quan evità de parlar.

Culpable de poc
acusada de molt
traïda del tot.

Solituds en companyia
ingènuament,
desorientada
vacil.lant....
desencisada,
quasi a la deriva.

Retrobat l'instint
la brúixola.

Podria ser...
quan decidí virar
enmig d'un mar immens
allunyant-se d'onades.

Podria ser...
recuperant el rumb,
desancorant
endinsada en un mar
de color blau.

dolors
4 d'octubre 2010

podría ser... cuando se quitó el anillo, cuando no le miraba a los ojos, cuando evitó hablarle. Culpable de poco, acusada de mucho, traicionada del todo. Soledades en compañía, ingenuamente, desorientada, vacilante, desencantada, casi a la deriva. Recuperado el instinto, la brújula. Podría ser... cuando decidió virar, en médio de un inmenso mar, alejandose de olas. Podría ser... recuperando el rumbo, desanclando. Adentrándose en un mar de color azul.

31 d’agost, 2010

ens estimarem d'amagat

lluny de mirades que s'oposen,
lluny d'ulls que jutgen,
lluny de pensaments censurables.

Ens estimarem
de la manera que hem après
de la manera que sabem.

Ens estimarem
desafiant
les lleis i normes establertes.

Ens estimarem
amb la complicitat
dels que ho enyoren.

Difícilment,
però, ens estimarem.

dolors
31 d'agost 2010


nos amaremos a escondidas, lejos de miradas que se oponen, de ojos que juzgan, lejos de pensamientos censurables. Nos amaremos de la manera que hemos aprendido, de la manera que sabemos. Nos amaremos, desafiando leyes y normas establecidas. Nos amaremos con la complicidad de los que lo añoran. Dificilmente, pero nos amaremos.

19 de juliol, 2010

l'aigua del mar

conserva el color de la nit,
està quieta
pel pes de l'influx de la lluna.

El Deu dels vents
encara no ha decidit
quin farà sortir el primer.

Sembla que finalment
serà un de poca bufera.
Encresparà petites ones
que melodiosament
entretindrà als pocs banyistes.

Torno a casa,
i en el camí
una estora groga
feta del goteig de flors
omple el terra
sota l'ombra de les acàcies.

dolors
19 juliol 2010

el agua del mar conserva el color de la noche, está quieta por el peso del influjo de la luna. El Dios de los vientos, aún no ha decidido cual será el primero en salir. Parece que finalmente sera uno de leve soplido. Levantará pequeñas olas, que melodiosamente entetendrá a los pocos bañistas. Vuelvo a casa, y en el camino, una alfombra amarilla hecha del goteo de flores, llena el suelo bajo la sombra de las acacias.

23 de juny, 2010

mentir, defugir …. excuses

no son més
que amagar
el que no volem veure.

Mirar de front,
als ulls
amb la mirada neta,
és una manera de viure
que dona pau interior.

Equivocar-nos no és dolent.
No aprendre dels errors
i, mantenir-los
priven de veure i viure les coses com son.
Sense més.

Buida les teves motxiles
de tot el que no serveix.
Buida-les del que t’hi han possat els altres
per alleugerir les seves.

Aprofita el foc
d’aquesta nit,
per cremar-ho tot
i així no et consumirà.

Envolte’t de qui
no t’ompli la vanitat
i tan sols,
desitgi compartir amb tu
tot el seu temps.

dolors
23 juny 2010
nit de Revetlla - nit de Sant Joan - nit màgica

mentir, eludir.... excusas. No es más que esconder, lo que no queremos ver. Mirar de frente, a los ojos, con la mirada limpia, es una manera de vivir, que da paz interior. Equivocarse no es malo. No aprender de los errores y mantenerlos nos privan de ver y de vivir las cosas como son, sin más. Vacia tus mochilas de todo lo que no te sirve. Vacialas de todo lo que te han puesto los demás, para aligerar las suyas. Aprovecha el fuego de ésta noche para quemarlo todo y así no te consumirás. Rodeate de quién no te llene la vanidad y solo desee compartir contigo todo su tiempo.

11 de febrer, 2010

color marronós

típic dels llocs de secà
a l'interior.

Verds foscos empolsegats.
Paisatges muts
immòbils
cases esbalandrades
solitaries, desocupades
portes barrades.

Antics camins i carreteres
ara, fora de servei
que apareixen
paral·leles a les actuals.

Una gran comporta
separa dos mons.
Darrera
el verd lluent
regat per l'aigua que hi reposa
que regalima
igual que un riu.

Carretera enllà
una línia imaginària
separa dos mons
dos països.

dolors
11 febrer 2010

color marron, típico de lugares de secano, en el interior, verdes pardos polvorientos. Paisajes mudos, inmoviles. Casas destartaladas, solitarias, desocupadas, puertas cerradas. Antiguos caminos y carreteras, ahora sin servicio, que asoman paralelas a las actuales. Una gran compuerta separa dos mundos. Detrás el verde brillante, regado por el agua que reposa, que gotea igual que un rio. Carretera a lo lejos, una linia imaginaria separa dos mundos, dos paises.

13 de gener, 2010

invertit l’ordre

per un error d'impressió,
s'han capgirat els dies del calendari.
Així comença gener del 2010
una nova dècada.

Surt el dia 5 abans del dia 4
el dia 12 abans del dia 11
el 19 abans del dia 18
el 26 abans del dia 25

És com si els dimarts
volguessin avançar-se als dilluns.
Fins i tot
als dies els hi han entrat les presses.

Només passa en el mes de gener,
la resta de dies
la resta de mesos
són al seu lloc,
dòcilment col·locats
amb el seu color
uns de negre,
els dies feiners
uns de vermell
els dies de festa.

Qui sap si
tips de tant formalisme i serietat
tenen ganes de gresca.

Mai es van atrevir,
només en alguna ocasió
el número que era negre
algun cop s’havia posat vermell.
Segons els hi deien
així quadraven el calendari laboral.

Adonat de l’errada
l’editor
els ha possat "firmes"
ha fet un calendari nou.

Nota a l’editor: demano disculpes per aquest agosarament. Tot i que ja tinc el nou, a la taula de la feina deixo l’equivocat

dolors
13 gener 2010

invertido el orden por un error de impresión se han descolocado los días del calendario. Así empieza enero del 2010. Una nueva década. El dia 5 sale antes del dia 4, el dia 12 antes del dia 11, el dia 19 antes del dia 18, el dia 26 antes del dia 25. Es como si los martes quisieran avanzarse a los lunes. Incluso las prisas afectan a los días del mes. Sólo ocurre en el mes de enero, el resto de días, el resto de meses están en su sitio, dócilmente colocados con su color, unos de negro, los días laborales, unos de rojo los días de fiesta. Quién sabe si hartos de tanto formalismo y seriedad tiene ganas de jolgorio. Nunca se habían atrevido, sólo en alguna ocasión el número que era negro alguna vez se había puesto rojo. Según comentaban, así cuadraban el calendario laboral. Sabedor del error, el editor los ha puesto firmes, ha hecho un nuevo calendario. Nota al editor: pido perdón por el atrevimiento. Acabo de recibir el nuevo calendario, pero en la mesa del trabajo prefiero tener el equivocado