tan sols començats
inacabats.
I, potser
cap d'ells trindrà mai
continuitat,
un final.
Cap podrà ser llegit
per ningú.
Ni tan sols per mi.
Quedaran guardats
potser, oblidats
cronològicament apil·lats
de dies que,
sense poder-ho contenir,
atacada d'una espurna d'inspiració,
presa per una necessitat
d'escriure-ho en un paper,
amb lletres, sovint
intel·ligibles.
Alterada, momentàniament
d'una febre incomprensible.
Allà queden, inerts
en una caixa.
Intentant reprendre
un dia, potser llunyà
aquella història.
Continuar festejant
lletres que tinguin sentit.
dolors
12 desembre 2012