Uns guants

llençats de mala manera,
a la soca d'un arbre
són de boxa.

Algú
remenant contenidors de brossa
potser,
haurà agafat el que li agradava
deixant el rastre,
de brutícia,
per tot el voltant.

No sabrem,
si els que ho han llençat,
veuran tota l'estesa de les seves pertinences.
No diran pas,
que tot allò és d'ells.

Què sentiran,
en veure la cara dels que,
s'hi fixen.

Què se'n haurà fet,
del propietari de tot.
Misteri.

dolors
08 setembre 2019

Els acords de la guitarra

acompanyaven unes lletres,
profundes,
compromeses.

De nit,
en acabar el torn a la fàbrica,
al racó d'un bar,
ple de fum
i males olors.
Encisava,
per la música,
per la veu,
per el que deia.

Pocs l'escoltaven
però aquests,
deien,
que era màgic.

Va gravar 2 vinils,
només es van vendre 6 còpies.

La casualitat va fer,
que una d'elles
creués l'Atlàntic.

Una de les cançons
va ser com un himne,
cosa d'uns 30 anys
i, ell
sense saber-ho.

Sempre l'havia envoltat,
el misteri.
Com tots els mites.

El van trobar,
el van fer anar.
Va cantar
va viure la fama,
a la seva manera.

Va tornar a casa,
va seguir, com sempre.
Una casa senzilla,
Una vida modesta.

Un nom,
que és el lloc que ocupa
entre els germans.
El cognom,
dels més corrents que pot haver.

Una ciutat,
que com a lema diu:
Esperem coses millors, ressorgir de les cendres.

dolors 27 d'agost 2019