23 de juny, 2014

Preparada

ben posada, al mig d'una cruïlla,
una espècie de foguera
prefabricada.

A l'enfosquir,
cremarà flames altes.
Barrejant
l'olor de la pólvora
amb l'atronador soroll dels petards.
Amb sabor de la coca
i regat amb cava
farà revetlla,
la de Sant Joan.

Demà al matí,
pels carrers
com si fossin
les restes d'un naufragi,
tot de papers encolorits
troços de petards esverlats
canyes de coets,
es mouran
on vulgui el vent.

Tota la lluentor
de la que és la nit màgica,
serà retirada
pels serveis de neteja
de la ciutat.

La nit,
la màgia
acaba.

dolors
23 juny 2014

10 de juny, 2014

Es va escapar

era un dels més de 57.000 candaus,
penjat en un pont
el de les Arts,
allà a Paris,
la ciutat de la llum, de l'amor.

Volia ser lliure,
viure el seu amor
en llibertat.

Era allà,
esclau.
Ancorat en un pont,
suportant el pes
dels que més tard,
van anar-hi posant.

Massa carga per una barana.

L'amor
ha de ser lliure.
Sense claus que tanquen.
Només que
així,
no sempre ho veiem.

No era aquesta
la seva idea d'amor.
I, es va adonar
de com l'estimava.

dolors
10 juny 2014