Nadal

Per capgirar una mica a com es fan servir les (tràgiques) lletres de l’alfabet grec. 

Desitjo, aprofitan que som a Nadal, que s’imposi la “SIGMA” de: 

Salut, Satisfacció, Saviesa, Seguir, Seguretat, Sensibilitat, Serenor, Simpatia,

Sinceritat, Solidaritat, Somiar, Somriure, Sort, Sororitat, Sorpresa …

Diumenge de Festa Major

sardanes a la plaça,

davant la cobla,

una petita rotllana. 

Amb la mà

arrepenjada a una farola,

per mantenir l’equilibri;

un senyor

d’edat avançada

punteja i taral·lareja

amb gest concentrat. 

No se’n pot estar,

els peus,

se l’hi envan.

Però, no es decideix a entrar

i trencar l’ordre de la rotllana. 

Just en un moment,

una parella de dansaires

ha retirat les mans de la resta,

i ha improvisat

un fugaç ball conjunt.

 

Una estona breu, molt breu.

Agafant-se de nou

a les mans dels altres,

sense perdre el compàs. 

El senyor de la farola,

al creure que era la darrera sardana en sonar,

anava marxant

i aturant-se

per seguir

la seva ballada particular. 

Se li veia a la cara

el reflex de la felicitat. 

dolors

11.10.2021

Agulles d'estendre

de les de fusta,

priven, que el vent

escampi les partitures. 

Contrasten

amb la solemnitat de l’acte.

Pincen els fulls,

amb el metàl·lic faristol. 

Un violoncel i un acordió,

en l’anomenat:

concierto de palabras sin palabras

era un duet, dalt l’escenari,

però no actuaven sols. 

Una garsa, engrescada

s’hi afegeix,

grallant improvisadament. 

Els músics,

es miren, somrients

seguint, com si res,

la seva interpretació.

 

Els arbres del jardí,

també els acompanyen

fent fressa amb les branques. 

Un gos,

d’una casa propera,

de tant en tant,

i, com si estigués pautat,

fa el seu lladruc. 

El darrer en sumar-s’hi

el so del carilló.

Tres repics, degudament compassats.

Son quarts de nou del vespre.

Involuntàriament, anuncien

la fi del concert.

 

Previst un duet,

acaba sent un sextet.

I al cel, fosc

en un lloc preferent,

la lluna,

quasi plena

té a Venus ben a prop.  

                                                

dolors

19.09.2021                                

 

 

Que el rètol sigui en anglès,

és part de l’èxit,

d’una botiga de libres vells,

com a mínim,

de segona mà. 

Degudament classificats

un ordre i pulcritud excel·lents,

omplen les prestatgeries

plenes a vessar. 

Que els donin

l’ocasió de ser rellegits,

els dota d’un no sé què especial;

d’un valor addicional. 

Han arribat allà

de diferents maneres.

El qui un cop llegit,

ja no els vol.

El que els ha recollit

d’algun racó del carrer. 

D’altres,

que si als pisos petits,

no hi cap res.

I dels que diuen,

la pols s’hi posa

i els fa malbé.

L’aparador,

una pila molt gran,

tan com mitja barra d’un bar.

D’alçada justa

per poder mirar els de dalt. 

Entre el vidre i els libres

s’hi barregen

volves de pols

dels de més avall. 

Sempre,

sempre que m’hi aturo,

n’hi ha d’haver un, que

em fa parar l’atenció. 

El títol d’un exemplar,

quiet, esperant

a tornar a ser rellegit,

és fet a mida

d’alguna cosa,

que volta a la meva vida.

 

dolors

25.09.2021

El dia

tot just comença.

El so metàl·lic de la persiana,

dóna el tret de sortida de la jornada. 

Toca posar-ho tot en marxa.

Llums, cafetera, taules..

Els clients més matiners

vénen amb pressa. 

L’olor que impregna tot el local,

cafè acabat de moldre,

el primer cafè del dia.

Junt amb l’aroma que deixa la llet bullent

convida a quedar-s’hi. 

A punt d’arribar, el Forner

amb plàteres plenes de pa i pastes

acabades de fer.

Una delícia. 

Petits plaers,

fan que,

comenci millor el dia. 

Serà un dia dur

s’han de desfer coses fetes.

Una sensació estranya

envaeix insistentment. 

Es pregunta què pot dir

mentrestant,

damunt la taula

davant seu,

el diari del dia,

és obert

a la pàgina dels mots encreuats. 

dolors

26.08.2021

Maletes,

 darrer destí: el contenidor

(paradoxalment, la maleta és el contenidor eventual de les nostres pertinences).

Abandonades al carrer

estripades,

rebentades. 

N’hi ha

que queden perdudes,

etiquetades en naus gegants,

acumulant pols,

en qualsevol lloc del món.

Maletes robades,

desperdigades,

equivocades.

Girant i girant solitàriament,

a les cintes d’aeroports

sense ser recollides. 

Plenes d’il·lusions

a l’omplir-les.

Records,

que ens acompanyaran sempre,

al buidar-les. 

Armaris ambulants,

amb rodetes,

deixant rastre sorollós,

per allà on passen. 

dolors

27.08.2021

El degoteig de signes

és imparable.

L’Agost,

mes del tancament per excel·lència

enceta la darrera setmana.

S’escurcen els dies.

El sol, mandrós de tant escalfar,

li costa més sortir al matí

i se’n va a dormir abans.

Els cartells dels comerços,

anunciant els dies de vacances,

van desapareixent.

Rengleres d’aparcament lliure,

per tot arreu,

poc a poc,

es van omplin.

Les primeres pluges,

que s’enduen la calor sufocant.

Tempestes, aiguats

Recorden

que queda poc estiu.

Els que

no hem deixat la ciutat,

hem après

a fer-la més nostra.

Ens costarà compartir-la.

Acostumar-nos novament,

al brogit,

al retorn de la rutina.

Sort que,

anirem retrobant-nos

amb els que van tornant.

dolors

24.08.2021

Primer,

va ser la pandèmia.

Després,
la malaltia incurable detectada.
Ja no els quedava temps.
 
No era així,
el viatge que tenien pensat.
Però res no els podia aturar.
 
Amb cura,
assegut al seu costat,
un cop col·locat el cinturó,
el va tapar.
Seria un viatge molt llarg.
 
Tot es precipità,
un control el va espantar.
Atabalat,
va agafar la direcció contrària.
 
No per causar mal
era, només
un intent de tornar el temps enrere.
 
Diuen que és boig.
Potser sí que va embogir.
Però això només ho entén,
qui ho faria tot per amor.
 
dolors
10 abril 2021

La cuina,

és el lloc de la casa 

on hi és més estona.

La ràdio,

sempre posada,

li fa viatjar a altres mons,

fa que s'enteri,

del que passa als llocs

on no anirà mai.

Intervé a les tertúlies

com si hi fós de convidat.

Encara que no tingui mai resposta,

encara que no enceti cap debat.

Quan a l'hora del menjar

els de taula,

li pregunten si ha plorat,

els contesta que és la ceba 

que amoroseix els plats.

dolors

7 febrer 2021

13 de febrer és el dia mundial de la ràdio.

Fa anys vaig escoltar, precisament per la ràdio, una senyora d'un poble petit d 'Andalusia, tenia el fill treballant a Alemania. Un nadal, li va fer el regal d'una ràdio portatil, perquè sempre pogués escoltar el que deien a la ràdio del seu poble.

Roba

la justa per quatre dies,
i un joc de claus. 

6 hores dins d'un tren,
quasi buit.
770 kilòmetres,
per un comiat. 

La vetlla,
una sala massa gran,
per tan poca gent. 

Toca fer gestions,
remenar papers.
Toca recollir,
escollir què agafar,
després de tota una vida. 

Un cop tancada la porta,
tot el que quedi.
Allà quedarà. 

Ja no hi haurà cap motiu,
per tornar,
ningú que esperi. 

Les seves obres,
testimoni sempre del que va fer,
immortals. 

Els records,
viscuts allà,
també. 

dolors
5 de febrer 2021