27 de novembre, 2022

Soc al metro

He de creuar la ciutat,
vaig lluny
a un barri desconegut. 

No hi ha vagons.
És un comboi molt llarg,
de principi a fi.
Son així,
Per evitar situacions incomodes. 

La mascareta, obligatòria.
Des de megafonia,
ho van recordant.
La meitat del passatge
no la du,
d’altres,
si, però mal posada. 

Els viatgers,
cap cot,
quasi sense excepció
mirant el mòbil.
Absents a l’entorn. 

Un so llunyà
de música llatina,
acompanya el soroll del motor.
omple el vagó llarg llarg.

Per sort,
no és hora punta. 

dolors
14 d’octubre 2022


04 de novembre, 2022

Toca recollir

anar desmuntant.
Deixar-ho tot,
tal com estava
abans del rodatge. 

Retiren,

qualsevol element
que feia de Barcelona,
uns carrers de Paris. 

Durant tot un dia,
matí i tarda,
l’expectació era màxima. 

Gent encuriosida,
esperant
veure seqüències,
personatges del paper couché
actuant.

Tot tan ràpid,
que veient el capítol
no es reconeixerà
les tomes que s’han pres.

Ara,
sols,
uns quants operaris,
sense públic
que aplaudeixi
la seva feina,
de tornar el carrer
a la seva normalitat. 

Potser,
no hi ha ningú mirant
perquè,
els estan
desfent la il·lusió. 

dolors
23 d’octubre 2022