17 de juliol, 2024

Avui passarà definitivament a ser oblit

Amb prou feines
va arribar als 100 anys.
Més de 60,
van ser d’incertesa. 

El darrer any,
el que fa 101,
ha estat de (des)gràcia.
Les institucions no sabien que fer. 

Data prevista de l’enderroc, 15 juliol.
Dies abans,
uns operaris preparaven la zona,
ho deixaven tot a punt.

Una màquina, demolidora                                                                                                            
amb aspecte de cap de drac,
amb enormes dents,
es menja les parets,
amb una gana devoradora.
 
Qui ho va fer fer,
pare de tres filles,
va emmalaltir
dies abans d’un 15 de juliol,
de fa molt temps. 

Només son dates,

només son coincidències.
Potser tot sigui casualitat. 

La filla, no ho veu.
La neta no (ho) entén (res).
La besneta, tan sols  transmet,
algun document gràfic,
escriu algun text...
Per recordar-ho als seus.
I esperar que vagin ràpid. 

Demà,
ja no quedarà res. 

dolors
16 juliol 2024

07 de juliol, 2024

Enfosquia

i al carrer
s’anaven amuntegant
tot els mobles, desmuntats
i moltes més coses. 

Avui, al matí

ja no queden senyals.
Tan sols,
restes de borrissols de pols,
alguna estella
algun que d’altre clau i arandela. 

Només,
a pocs metres;
una cosa,
petita, molt petita. 

Una foto, mida carnet.
de les que te’n fan quatre,
a tot color
i només en necessiten una. 

La que després
estampada en blanc i negre
acreditarà durant anys,
qui ets. 

Aquella foto,
petita, molt petita;
ha quedat quieta i cara amunt,
al pas de vianants. 

És,
on tants cops
va estar aturada,
esperant
el color verd
del semàfor del davant. 

dolors
12 juny 2024

19 de juny, 2024

Imagino

que deu ser la mateixa persona,
que no és casualitat.

Quasi a diari,
al damunt d’uns bancs
d’una rambla,
deixats
de manera metòdica.
Calculadament,
endreçats,
diferents exemplars. 

Potser vol renovar
o potser vol buidar
la seva biblioteca. 

Fa pensar una mica,
com les entregues,
per capítols,
en fascicles. 

Hi ha varietat.
Títols diversos.
Temàtiques diverses. 

Tot guarda un cert misteri.
No ho veig cada dia,
ja que no passo per allà.
Però quasi cada cop que hi passejo,
no puc evitar
mirar quins son
els hi faig una foto
i, imagino. 

dolors
4 juny 2024

31 de maig, 2024

Una furgoneta de color blanc

aturada
davant l’edifici.
No era de repartiment
era dels serveis funeraris. 

Algun dels veïns
acabaria de morir.
Ara, poc habitual,
a casa seva. 

Una setmana més tard,
davant el mateix edifici.
Una altra furgoneta,
era d’igual color. 

El logo era diferent
“compra-venda d’antiguitats”.
Retiren, alguna de les coses
que va deixar en aquesta terra. 

Aniran a parar,
mal apilades, als encants.
D’altres, en millor estat,
acabaran en un aparador
d’una botiga d’articles de vell. 

El que no tingui profit,
omplirà la vorera
un dijous qualsevol,
en espera de ser retirat
pels serveis de neteja.

Poc després,
a la mateixa façana,
del mateix edifici,
un cartell de pis en venda,
esperarà un nou comprador.

Uns pensaran
que això es la vida.
D’altres,
no s’hauran adonat de res.
I, jo
mai sabré quin era el veí
ni qui és el que ve de nou.

dolors
31 maig 2024