i al carrer
s’anaven amuntegant
tot els mobles, desmuntats
i moltes més coses.
Avui, al matí
ja no queden senyals.
Tan sols,
restes de borrissols de pols,
alguna estella
algun que d’altre clau i
arandela.
Només,
a pocs metres;
una cosa,
petita, molt petita.
Una foto, mida carnet.
de les que te’n fan quatre,
a tot color
i només en necessiten una.
La que després
estampada en blanc i negre
acreditarà durant anys,
qui ets.
Aquella foto,
petita, molt petita;
ha quedat quieta i cara amunt,
al pas de vianants.
És,
on tants cops
va estar aturada,
esperant
el color verd
del semàfor del davant.
dolors
12 juny 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada