son plenes de fotografies,
de les antigues.
Blanc i negre,
colors grisosos, marrons.
A banda del títol,
les indicacions de la tècnica:
“còpia a les sals de plata en gelatina”
“platinotip, segellat al dors”
“pal·ladiotip”,
fan pensar en la carta d’un restaurant.
En algunes
s’hi veuen nens.
Nens de curta edat.
Poc podien imaginar,
quasi 100 anys després,
que estarien exposats,
dins un marc,
darrera un vidre,
amb els detalls impresos al costat.
Què se n’haurà fet d’ells?
En quantes fotos o pel·lícules,
sortim,
sense saber-ho.
L’atzar ha fet
que hi apareguem.
Potser de lluny,
descentrats,
borrosos.
Imatges
que han anat a parar
dins d’un calaix
o a la carpeta d’un ordinador.
Quants de nosaltres,
som “extres” casuals.
Figurants a la vida dels altres,
senzillament,
perquè passàvem per allà.
dolors
25 juliol 2023