aturada
davant
l’edifici.
No
era de repartiment
era
dels serveis funeraris.
Algun
dels veïns
acabaria
de morir.
Ara,
poc habitual,
a
casa seva.
Una
setmana més tard,
davant
el mateix edifici.
Una
altra furgoneta,
era
d’igual color.
El
logo era diferent
“compra-venda
d’antiguitats”.
Retiren,
alguna de les coses
que
va deixar en aquesta terra.
Aniran
a parar,
mal
apilades, als encants.
D’altres,
en millor estat,
acabaran
en un aparador
d’una
botiga d’articles de vell.
El
que no tingui profit,
omplirà
la vorera
un
dijous qualsevol,
en
espera de ser retirat
pels
serveis de neteja.
Poc
després,
a
la mateixa façana,
del
mateix edifici,
un
cartell de pis en venda,
esperarà
un nou comprador.
Uns
pensaran
que
això es la vida.
D’altres,
no
s’hauran adonat de res.
I,
jo
mai
sabré quin era el veí
ni
qui és el que ve de nou.
dolors
31 maig 2024