No volia seguir

damunt aquella pila de gel.
estar allà
tenia un clar final.

La caiguda va ser,
des de certa altura.
Un cop a terra,
va quedar panxa enlaire.

Infructuós l'intent
de recuperar la compostura.
Una espècie de manilles,
li privaven el moviment.

Per acostumats,
que podem estar de veure-ho,
que trist és,
ser un llamàntol.

dolors
10 novembre 2019

Tots els anys,

tot el temps,
es va fondre, de sobte
amb una abraçada.

Ens vam abraçar
cadascú de nosaltres,
intensament,
moltes ganes,
molt d'afecte contingut.

De les que,
com el vent que bufava,
et ressegueix tot el cos.

Algún quilo de més
algún cabell de menys.
Però, el ulls,
la mirada,
no són tan diferents,
de quan,
començàvem un món
que el volíem fer nostre.

Ara, potser,
amb més de tot,
i menys d'alguna cosa,
quasi, quasi
pensem el mateix.

dolors
10 novembre 2019

Comença al Castell de Montjuïc

per endavant,
queden 16 quilòmetres.

850 participants.
Tots corren,
pel plaer de córrer.

L'inici del desnivell,
es nota
cap a mig camí.

Un home,
despenjat del darrer degoteig
de corredors.
Segueix,
a un ritme molt lent.

Darrere seu,
ambulància, cotxe escombra,
Guàrdia Urbana,
van al seu pas.
No semblen tenir pressa.

Més al darrere,
i als carrers paral·lels
tota mena de vehicles,
aturats,
impacients.

L'arribada és al Tibidabo,
que ve a dir,
muntanya regalada.

És la cursa de l'Amistat,
fins avui,
gratuïta.

dolors
01 novembre 2019