damunt aquella pila de gel.
estar allà
tenia un clar final.
La caiguda va ser,
des de certa altura.
Un cop a terra,
va quedar panxa enlaire.
Infructuós l'intent
de recuperar la compostura.
Una espècie de manilles,
li privaven el moviment.
Per acostumats,
que podem estar de veure-ho,
que trist és,
ser un llamàntol.
dolors
10 novembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada