El públic

alçat,
aplaudeix satisfet.
Els actors,
saluden.

Avui,
és el darrer dia,
l'última representació.

Tres dies,
amb els nervis
més a flor de pell,
encara.
Tres úniques funcions.

A banda,
cadascú,
té la seva vida,
la seva feina.
Els seus maldecaps.

Són amateurs,
ho fan,
per amor a l'art.

Dalt l'escenari,
entregats al seu personatge,
es despullen d'ells mateixos,
per viure,
una altra vida.

Dijous,
va ser l'estrena.
Trobada amb la resta de companys,
a les portes del teatre.

Un cop dins,
repassant text,
revisant els detalls.
Tot ha d'estar al seu lloc.

El dinar va ser ràpid.
A la feina,
va ser un dia complert.

Quan va sonar el despertador,
feia estona,
que s'havia pres el cafè.

Nit curta,
intermitent.
Sabia que li costaria
agafar el son.

L'últim assaig,
va anar,
així, així.
No les tenien totes.

Ara,
costarà tornar a viure,
sense ser,
també
el seu personatge.

dolors
1 desembre 2019

No volia seguir

damunt aquella pila de gel.
estar allà
tenia un clar final.

La caiguda va ser,
des de certa altura.
Un cop a terra,
va quedar panxa enlaire.

Infructuós l'intent
de recuperar la compostura.
Una espècie de manilles,
li privaven el moviment.

Per acostumats,
que podem estar de veure-ho,
que trist és,
ser un llamàntol.

dolors
10 novembre 2019

Tots els anys,

tot el temps,
es va fondre, de sobte
amb una abraçada.

Ens vam abraçar
cadascú de nosaltres,
intensament,
moltes ganes,
molt d'afecte contingut.

De les que,
com el vent que bufava,
et ressegueix tot el cos.

Algún quilo de més
algún cabell de menys.
Però, el ulls,
la mirada,
no són tan diferents,
de quan,
començàvem un món
que el volíem fer nostre.

Ara, potser,
amb més de tot,
i menys d'alguna cosa,
quasi, quasi
pensem el mateix.

dolors
10 novembre 2019

Comença al Castell de Montjuïc

per endavant,
queden 16 quilòmetres.

850 participants.
Tots corren,
pel plaer de córrer.

L'inici del desnivell,
es nota
cap a mig camí.

Un home,
despenjat del darrer degoteig
de corredors.
Segueix,
a un ritme molt lent.

Darrere seu,
ambulància, cotxe escombra,
Guàrdia Urbana,
van al seu pas.
No semblen tenir pressa.

Més al darrere,
i als carrers paral·lels
tota mena de vehicles,
aturats,
impacients.

L'arribada és al Tibidabo,
que ve a dir,
muntanya regalada.

És la cursa de l'Amistat,
fins avui,
gratuïta.

dolors
01 novembre 2019

Uns guants

llençats de mala manera,
a la soca d'un arbre
són de boxa.

Algú
remenant contenidors de brossa
potser,
haurà agafat el que li agradava
deixant el rastre,
de brutícia,
per tot el voltant.

No sabrem,
si els que ho han llençat,
veuran tota l'estesa de les seves pertinences.
No diran pas,
que tot allò és d'ells.

Què sentiran,
en veure la cara dels que,
s'hi fixen.

Què se'n haurà fet,
del propietari de tot.
Misteri.

dolors
08 setembre 2019

Els acords de la guitarra

acompanyaven unes lletres,
profundes,
compromeses.

De nit,
en acabar el torn a la fàbrica,
al racó d'un bar,
ple de fum
i males olors.
Encisava,
per la música,
per la veu,
per el que deia.

Pocs l'escoltaven
però aquests,
deien,
que era màgic.

Va gravar 2 vinils,
només es van vendre 6 còpies.

La casualitat va fer,
que una d'elles
creués l'Atlàntic.

Una de les cançons
va ser com un himne,
cosa d'uns 30 anys
i, ell
sense saber-ho.

Sempre l'havia envoltat,
el misteri.
Com tots els mites.

El van trobar,
el van fer anar.
Va cantar
va viure la fama,
a la seva manera.

Va tornar a casa,
va seguir, com sempre.
Una casa senzilla,
Una vida modesta.

Un nom,
que és el lloc que ocupa
entre els germans.
El cognom,
dels més corrents que pot haver.

Una ciutat,
que com a lema diu:
Esperem coses millors, ressorgir de les cendres.

dolors 27 d'agost 2019

Aniran agafant el ritme

els pobles costaners.
Aniran quedant buits
els pobles d'interior.

Van marxant,
els habitants de temporades.
Van recuperant,
les rutines de la vida.

El dia a dia,
és lluny.
Les coses que no podem renunciar,
també.

S'anirá atapeïnt,
de nou,
la ciutat.

El proper dilluns,
aniran desapareixen,
de les parets dels carrers,
cartells de: TANCAT PER VACANCES

dolors 24 d'agost 2019

p.s. : i els que no hem marxat,
pensarem,
que ràpid passa, aquest mes.
Llàstima.

Salvador i Teresa

Aquest és el seu nom.
Els busquen, desesperadament.
Els dos,
tenen 90 anys.

Amb el temps,
cada cop sortien menys.
Però, aquest
era un dels pocs “bolos”.
És estiu
festes majors !

Eren en un remolc,
logotipat,
amb els gegants i cap grossos.
Dibuixos de festa, d'alegria.

Algun lladre,
volia el camió.
Es tem,
que no s'esperàven
la càrrega que duia.

Es fan crides
que els deixin anar,
que els deixin en bon estat,
que no facin mal,
als gegants d'El Vendrell.

dolors 20 d'agost 2019

Un dels diagnòstics

“estrès hídric”,
impossible no patir-ne.
I moltes més coses.

De naturalesa estàtica,
gronxades les branques,
depenent si bufa el vent.
Un gran enemic.

el tronc,
subjecte a terra per les arrels,
profundes,
a la recerca d'humitat,
impedint qualsevol moviment.
En diríem, nòmades.

Molt febles,
sovint, ferits.
Les adversitats, nombroses,
augmenten a l'estiu.

Les baixes,
són comptades per hectàrees.
I, sovint,
sembla una competició desenfrenada.

El foc,
desbocat del tot, avança ràpid.
Devora, devasta tot.

El paisatge, escabrós
gris i negre,
de les cendres i el carbó.

Segueix fumejant.
Amb un insuportable
olor a cremat.

dolors
30 juny 2019

Cendres

és el que ha quedat.

Cendres,
envoltades de murs de pedra,
bruta per la pol·lució,
ara,
enfosquida pel fum.

Li deien “el bosc”,
per l'entramat,
de cada una de les 1300 bigues,
de fusta de roure.
Ara són cendres.

Un incendi “forestal” a Notre Dame.
L'infern a la terra.

Més de 20 hectàrees de roures
tal·lades fa més de 700 anys,
ara s'han tornat cendres.

Sota l'atenta i impassible
mirada de les gàrgoles.

dolors
18 d'abril 2019