“estrès hídric”,
impossible no patir-ne.
I moltes més coses.
De naturalesa estàtica,
gronxades les branques,
depenent si bufa el vent.
Un gran enemic.
el tronc,
subjecte a terra per les arrels,
profundes,
a la recerca d'humitat,
impedint qualsevol moviment.
En diríem, nòmades.
Molt febles,
sovint, ferits.
Les adversitats, nombroses,
augmenten a l'estiu.
Les baixes,
són comptades per hectàrees.
I, sovint,
sembla una competició desenfrenada.
El foc,
desbocat del tot, avança ràpid.
Devora, devasta tot.
El paisatge, escabrós
gris i negre,
de les cendres i el carbó.
Segueix fumejant.
Amb un insuportable
olor a cremat.
dolors
30 juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada