moltes gràcies

per recordar-te’n de mi Maria Jesús i donar-me aquest premi “blog dorado”. Felicitats a la resta d’afortunats. Repeteixo el que vaig escriure dies abans. Encara no conec com funciona, per allò d’ésser novata. Fa poc que volto per aquí i a part d’estar espantada, demano disculpes per la meva ignorància.

Aquesta “família” creix més ràpid del que jo puc assimilar i estic descobrint molt lentament blogs que son molt interessants, plens de proses i poesies magníficament escrites, reflexions que et deixen amb interrogants interns. Pensaments profunds. Precioses fotos, cançons que’t fan anar amunt i avall amb el túnel del temps. Comentaris que traspassen les lletres escrites i arriben molt propers.

En definitiva, m’envaeix una sensació molt difícil d’explicar, i cada dia que passa, em pregunto si seré capaç de mantenir la calma i estar a l’alçada de qui em pugui llegir, ja que hi han autentiques meravelles dins la red.

Sense dubtar-ho ni un moment, el millor premi es tenir les vostres visites, els vostres comentaris, i espero, com a amics, ja que per a mi la virtualitat no és més que una porta d’entrada. Si a més, resulta que us agrada, encara que només sigui una miqueta qualsevol dels escrits, que més puc demanar………..

Només queda un agraïment, gràcies a tu, que no tens blog, però que vas donar-me la idea de posar-ho per escrit. Saps que m’agradaria poder-ho compartir i celebrar.

Vull fer arribar aquest premi a:

mtrodesm.blogspot.com
sentimientosdealgodon.blogspot.com
sonquatredies.blogspot.es
zonadeu.blogspot.com
Nadaq te lo daria a ti también, pero veo que te lo acaban de dar. Se puede repetir ¿?

dolors
29 d’abril 2008

*no se si sabré sortir-me en penjar el premi en aquesta pàgina*

muchas gracias por acordarte de mi Maria Jesús y darme éste premio “blog dorado”. Felicidades al resto de afortunados. Repito lo que escribí dias antes. Aún no conozco como funciona, por eso de ser novata. Hace poco que estoy en éste mundo y además de estar algo asustada, pido disculpas por mi ignorancia. Esta familia crece más rápido de lo que puedo asimilar y estoy descubriendo muy lentamente blogs que son muy interesantes, prosas y poesias magnificamente escritas, reflexiones que te llenan de interrogantes. Fotos preciosas, canciones que te llevan a través del túnel del tiempo. Comentarios que traspasan los escritos y llegan muy próximos. En definitiva, me invade una sensación muy dificil de explicar, y cada día que pasa, me pregunto si seré capaz de mantener la calma y estar a la altura de quién pueda leerme, ya que en la red, hay autenticas maravillas. Sin dudarlo ni un momento, el mejor premio es tener vuestras visitas, vuestros comentarios, y, espero teneros como amigos, ya que para mi la virtualidad no es más que una puerta de entrada. Si encima, resulta que os gusta, aunque sólo sea un poquito, cualquiera de éstos escritos, que más puedo pedir……. Sólo me queda dar un último agradecimiento, gracias a ti, que no tienes blog, pero que me diste la idea de ponerlo por escrito. Sabes que me gustaria poderlo compartir y celebrar. Quiero hacer llegar éste premio a:

es molt aviat

surto de casa i recordo aquella expressió de que encara no estan posats els carrers. M’agrada matinar. Tot quiet, adormit, fosc, com si fos teu.
Avui és el primer cop que puc escollir viatjar en tren o amb avió. Trio les dues opcions;
arribar a Madrid en tren es diferent, té algo d’especial.
L’estació encara no ha agafat el ritme. Molta claror però molt poqueta gent.
L’AVE inicia la marxa, lentament va agafant velocitat, encara és de nit, el dia es va aixecant, mandrós. Dintre els vagons tot va a una marxa ralentitzada.
Avisen de l’inici d’una pel·lícula. No puc sentir el títol.
M’acomodo per veure-la. Sembla que l’hagin triat expressament. Un cop s’acaba em deixa pensativa. Aprofito per esmorzar i llegir la premsa.
L’interventor amablement, em treu del dubte del nom de la pel·lícula. Fins i tot el títol es adient.

Es l’hora de tornada. La meva estada a la ciutat ha acabat. M’hagués agradat allargar-la, però no sempre es possible. Amb certa dissort em dirigeixo a l’aeroport.
Si m’afanyo podré agafar l’avió que està en pantalla, encara arribaré a bona hora aquest cop. Mentre el passatge es va acomodant als seus seients, intento adormir-me esperant l’enlairament. No ho aconsegueixo mai. Sempre em despejo quan comencen les indicacions de seguretat. Que curiós que ens ensenyin a inflar un salvavides.....
Ara agafa velocitat, es fantàstic !!! apunt estem d’aixecar el vol.
Uauuuuuuuuuuu !!!!!! anem de dret cap els núvols, els atravessem. Fabulós !!!!!!!
Que petit queda tot des d’aquí dalt, que enrera queda tot.

Perquè es faci més curta la tornada, agafo el llibre que tinc preparat.
En un capítol diu que sempre que agafis un llibre, sigui quina sigui la pàgina oberta, trobaràs alguna cosa que fa referència al moment que estàs vivint,
i es llavors quan recordo la pel·lícula del matí.

dolors
26 d'abril 2008

aviat serà 23 d'abril

Ademès del dia dels enamorats, és el dia del llibre.Moltes editorials aprofiten a fer el llançament de llibres, signaran els exemplars els mateixos escriptors, és un dia de festa.
Molta gent comprará llibres que no lleguirà mai, que tampoc n’haurà sentit a parlar, però que no vol perdrés la festa, voldrà fer un regal. Els mitjans de comunicació parlaran de xifres milionaries. Èxits de vendes.
Fa molt temps vaig comprar un llibre. Encara està per desembolicar.

No fa massa, vaig fer un descobriment, els “blogs” . Escriure per plaer d’escriure. Deixant nua l’ànima sota els ulls i criteri de qui pugui lleguir-ho, des de llavors, tengo parte de mi tiempo ocupado en leer y disfrutar de unos “amigos” casuales o causales que conocí a través de Nadaq.
Gracias por aparecer por casualidad y pasear a través tuyo por un mundo de letras, música y sentimientos. Por abrir la puerta a ese entramado de personas cada vez más extenso que hemos coincidido.

Y haciendo referencia a una de las canciones que suenan de fondo al abrir tu blog “detalles” , por esa generosidad en tus comentarios. Porque esos detalles, hacen que mientras existamos recordemos. Y hoy precisamente por todo ésto te recuerdo.

Que tingueu tots un feliç dia.

dolors
22 d'abril 2008

avui estava contenta

dona gust passejar per el centre
la meva és una ciutat que visita molta gent, venen de molt lluny
estem en plena primavera. Sol, claror, els arbres tenen color de verd nou.

Una noticia tira per terra tota il·lusió
han començat a tallar alzines centenàries a Collserola
tot aquest “arbricidi” per una montanya rusa.

Encara però, podem estar contents. Irònicament un portaveu del Tibidabo
optimista i cínic, diu que no arribaran a ser les 58 que estaven previstes.
De res han servit els escrits que s’han fet per a concienciar, les mobilitzacions.....
De res serviran ara les lamentacions
els arbres ja no hi son.

Fa poquets dies, es va celebrar la festa de la primavera,
van plantar un fotiment d’arbres. Tots van sortir a la foto.
Això si, la majoria amb l’etiqueta de qui els ha plantat.
Igual que la roba de marca.
Quants d’aquells arbres plantats seguiran vius hores d’ara ?
No recordaran que s’han de regar.

Pensar que avui estava contenta

dolors
16 d'abril 2008

amb una mica de retard

Atordida davant una sèrie d’esdeveniments i sense saber massa on estic ficada, rebo un “premi” "esfuerzo femenino" del que estic tant agraïda com sorpresa.
Sóc una mica lenta de reflexes i un tant -inicialment- tímida, això fa que tot sigui una mica més complicat.
Ara per ara, no em suposa cap esforç escriure. Es més, l’esforç el fa qui em llegeix.

Aprofitant que no conec les normes i que si les sabés, m’encanta saltar-me-les, i per damunt de tot, per què em bé de gust, el repartiré d’aquesta manera:

2 …. En una isla
2 Secretos a Oscuras
2 Un rincón para la Música
1 Pocas luces

Qui es preguntí perquè, tan sols ha de clicar al damunt i ho sabrà.

dolors
15 d’abril 2008

*no se si sabré sortir-me en penjar el premi en aquesta pàgina*

igual que en un malson

Compro bitllets per a fer un viatge. Me’ls donen diferents, però en aquell moment no me n’adono.
Creiem que coincidirem, que anirem al mateix lloc. L’única coincidència és el dia de sortida. Potser no pujarem al mateix avió. Les maletes tenen la mateixa destinació, els hi han posat idèntica etiqueta.
Aterrem en un país que no és el que volíem. Sense entendre l’idioma. Sembla haver-hi gent coneguda. Sempre passa quan surts fora. Son cares que et sonen. Però què lluny estem de tot.
És possible que planegéssim aquest viatge? quan de temps deu fer d’això? ara no recordo a quina maleta he desat els records.
De cop i volta, com si estigués a la cinta que transporta l’equipatge que va girant i girant, torna a sortir cada cop, però allà queda, equivocada. Anirà a parar a un magatzem , per si algú la reclama. La nau està plena a vessar, tot són histories similars.
De sobte desperto desorientada, angoixada.
I recordo que fa temps vaig perdre una maleta. I ara no sé si és de debò.

dolors
11 d'abril 2008

com aquell que no vol

he quedat totalment atrapada pel mon blocaire.
Aixó ha provocat una sèrie de reaccions

Emoció: es diu d’aquest pesssigolleig que tinc a la boca de l’estomec cada cop que llegueixo un comentari dels que feu, i que son millors que el post.

Emoció desbordada: es diu de l’estat a que m’heu acostumat.

Emocionada: així és com estic en aquests moments.

Desbordada: es diu de la situació que m’ha portat a no dormir per les nits, a no menjar durant el dia, a tenir…..

Eufòria: es diu a com em veuen els que estan a prop meu des de fa un temps.

Conclusió: L’equip mèdic creu que no hi ha remei que curi aquests sintomes, pel que fa a un possible tractament, prefereixen deixar-la seguir com fins ara si es que aguanta i l’aguanten.
Encara no s’ha trobat la vacuna per tal d’immunitzar als qui estan al seu voltant. La familia demana una mica de paciència.

Bromes a part, voleu saber el secret ?, envolteu-vos de gent meravellosa, especial i estupenda.
Eternament agraïda.

dolors
8 d'abril 2008

tinc una colecció de varetes màgiques

tenen formes diferents,
una està a la taula de la feina. Allà hi ha molt a fer.
És de metacrilat transparent.
Formava part d’una “mona”, era el seu ornament;
la vaig reconèixer de seguit;
i ja duu fets uns quants encanteris.

Un altre, la vaig trobar a una botiga de gominoles,
és negre, embolicada amb un plàstic transparent amb alguna lletra blanca.
La duc damunt ja fa molt de temps
i tot i que és difícil, no he sucumbit al plaer de menjar-la per complert.
Amb aquesta poquet he pogut fer,
necessita el seu temps.

Avui me’n han regalat una, que de totes, és ben diferent
aquesta és tipus tot terreny
és de totes, la més consistent.
Serà per coses més grosses, donada la seva procedència
M’he l’han dut de Girona, de la Catedral exactament.

Ara sols queda fer un “conjur”,
tot i ser dona afortunada
una mica de màgia no m’anirà gens malament.
Tinc alguna coseta per allà escampada
que necessita un retoc urgent.

dolors
2 d'abril 2008