17 de juliol, 2024

Avui passarà definitivament a ser oblit

Amb prou feines
va arribar als 100 anys.
Més de 60,
van ser d’incertesa. 

El darrer any,
el que fa 101,
ha estat de (des)gràcia.
Les institucions no sabien que fer. 

Data prevista de l’enderroc, 15 juliol.
Dies abans,
uns operaris preparaven la zona,
ho deixaven tot a punt.

Una màquina, demolidora                                                                                                            
amb aspecte de cap de drac,
amb enormes dents,
es menja les parets,
amb una gana devoradora.
 
Qui ho va fer fer,
pare de tres filles,
va emmalaltir
dies abans d’un 15 de juliol,
de fa molt temps. 

Només son dates,

només son coincidències.
Potser tot sigui casualitat. 

La filla, no ho veu.
La neta no (ho) entén (res).
La besneta, tan sols  transmet,
algun document gràfic,
escriu algun text...
Per recordar-ho als seus.
I esperar que vagin ràpid. 

Demà,
ja no quedarà res. 

dolors
16 juliol 2024

07 de juliol, 2024

Enfosquia

i al carrer
s’anaven amuntegant
tot els mobles, desmuntats
i moltes més coses. 

Avui, al matí

ja no queden senyals.
Tan sols,
restes de borrissols de pols,
alguna estella
algun que d’altre clau i arandela. 

Només,
a pocs metres;
una cosa,
petita, molt petita. 

Una foto, mida carnet.
de les que te’n fan quatre,
a tot color
i només en necessiten una. 

La que després
estampada en blanc i negre
acreditarà durant anys,
qui ets. 

Aquella foto,
petita, molt petita;
ha quedat quieta i cara amunt,
al pas de vianants. 

És,
on tants cops
va estar aturada,
esperant
el color verd
del semàfor del davant. 

dolors
12 juny 2024