30 d’octubre, 2015

Se n'havia fet un tip

de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.

De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.

Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.

Tenia que repassar
el botó del puny.

Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.

dolors
4 d'octubre 2015

16 d’octubre, 2015

L'últim acord

hi posa el punt final,
al concert de la festa major.
Emocionats aplaudiments.

Van marxant
de la mateixa manera
que han vingut,
lentament.
Els caminars, feixucs.

Han anat envellint
però, les cançons
són les de sempre.
Els evoca el temps
de quan eren joves.

Es retroben
i parlen
dels fills i dels néts.

Buscant amb la mirada
el que enguany,
no ha vingut.
No sabran el perquè.
Potser, l'edat...

El plor d'un nen,
els torna al present.
Li ha marxat de les mans
un globus d'heli,
amb forma d'Spiderman.
Que tot pujant
s'ha enreda't
entre les branques d'un plataner.

dolors
12 d'octubre 2015

04 d’octubre, 2015

La mirada

és tendre com la d'un nen.
Mostra un gest
d'alegre sorpresa
quant et veu.

Tot passejant,
repeteix, en poc temps
la mateixa cosa.
Ho explica, content
com si fos el primer cop.

Recupera,
de nou, el qui sempre ha estat.
Torna a ser,
un home de seny.

Potser,
és millor així.
No cal recordar-ho tot.
Si poguéssim oblidar ....

No té aspecte d'home gran
tot i la seva edat.

Serà,
perquè sempre ha dit
que no ens podem fer vells.

dolors
4 d'octubre 2015