de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.
De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.
Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.
Tenia que repassar
el botó del puny.
Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.
dolors
4 d'octubre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada