Van coincidir a Barcelona

ella, modesta
venia del sud,
de Granada.

Ell,
un jove i brillant enginyer.
Era del nord,
de Berlín.

Es van enamorar.
Ella, d'aquell noi ros .
Ell, perdudament
d'aquella noia morena.

Amb el temps,
ell, li veia els ulls tristos
i no sabia que fer
per tornar-li l'alegria
que el va captivar.

Ella, enyorava
casa seva, la del sud.
Era quan,
a Barcelona
no hi havia tanta llum.

En un carrer
aleshores, desert
va fer construir un edifici
per ella.

Volent que,
li tornés la brillantor
a la mirada.
Va fer-li una rèplica
de l'Alhambra de Granada.

No se sap, des de quan
que aquell carrer
se'n diu d'el Berlinés

dolors
5 desembre 2015