Tindrem temps

a cada una de les campanades
de rememorar moments
que aquest any tanca.

Petites fiblades dels dolents,
que esperem deixar segellats per sempre.
Desitjant que perdurin
els que ens han agradat.

Prometedors sons de campanes.
Cap dia de l'any
un rellotge analògic
és tan important.

Com cada any,
a la mateixa hora,
moment solemne.
Després, demà ...
tot serà igual.

dolors
31 desembre 2013

Carrer avall

relliscava l'aigua,
onejant com si fós el mar.

Serpentejant per la vorera
al igual que un riu,
gruixos d'aigua,
que havíem de sortejar.

Perdem el costum.
Després de dies sense pluges,
trepitjant terres eixuts
es fa difícil caminar
sense botes d'aigua.

Sirenes,
no pas de mar
sonen sense descans.

Tímits surten uns raigs de sol.
No hi haurà temps a que,
l'ombrívol terra quedi sec.

Queden barrejades
clapes humides i seques.
No sabem encara
el temps que farà demà

dolors
7 març 2013

Marxem

deixem enrere
el sol que s'amaga,
empènyuts per un fort mestral,
amb el silenci del que callen les pedres.

Històries
imatges,
pensaments
d'escenaris de batalles,
carros de combat
tot de pedres esbarriades.

Recuperant un oblit
dignificant un record
donant un comiat tardà.

D'un deure
d'un desig
d'una búsqueda
d'una promesa.

Muts, però
tot aquests munts de pedres.
Ens parlen a crits.

dolors
12 febrer 2013

Tinc molts escrits

tan sols començats
inacabats.
I, potser
cap d'ells trindrà mai
continuitat,
un final.

Cap podrà ser llegit
per ningú.
Ni tan sols per mi.

Quedaran guardats
potser, oblidats
cronològicament apil·lats
de dies que,
sense poder-ho contenir,
atacada d'una espurna d'inspiració,
presa per una necessitat
d'escriure-ho en un paper,
amb lletres, sovint
intel·ligibles.

Alterada, momentàniament
d'una febre incomprensible.
Allà queden, inerts
en una caixa.

Intentant reprendre
un dia, potser llunyà
aquella història.
Continuar festejant
lletres que tinguin sentit.

dolors
12 desembre 2012

Cauen petites gotes

Sembla que plou,
no es notaria
si no fos pel suau rumor
al mullar les fulles.

El fanal,
encès
il·lumina cada gota
que en aquell instant
baixa pel seu costat.

Les atravessa
el fum del cigarret
que amb força
traspassa, horitzontal
perdent-se
tal com avança

fonent-se
dispers,
perdut
sense deixar rastre.

dolors
16 desembre 2012