és diminut.
La música,
repetitiva, insistent.
Ella,
elegant i presumida,
impecablement vestida.
El tutú vaporós.
sempre el pas a punt.
El cos,
atrapat en una pista molt petita.
No pot lluir-se massa.
El públic no és nombrós.
Però la ment...
se l’endú a grans escenaris,
que al finalitzar l’actuació,
rep la més gran ovació.
Sent que és la ballarina més important.
La nena,
que li han regalat la caixeta de música,
s’ha cansat de veure com gira,
d’escoltar la música estrident,
no dona més corda.
Mica en mica i en silenci,
va perdent el moviment.
Espera amb desesper
tornar a restar tancada
dins la solitud de la capsa.
dolors
8 de juny 2026