gira, gira i gira
resseguint el terra,
sense perdre el compàs.
Un sensor
li marca el traçat.
Un cop feta la feina
es retira a recarregar.
Però...
alguna cosa va fallar.
Va tancar la porta
i va quedar atrapada.
Des de lluny
per casualitat,
ho va veure des del mòbil.
No era a casa.
Tot i sabent
qué és una màquina.
Va sortir abans de treballar,
per anar-la a rescatar.
dolors
26 febrer 2017
26 de febrer, 2017
16 de febrer, 2017
No sembla pas ell
en aquella foto.
Era un altre la seva expressió.
D'això no fa tant temps.
Mirada pesarosa,
mal afaitat.
Molt aviat per aquests ulls caiguts.
Fines línies negres
resegueixen tots els solcs
de les seves mans.
Apurant una cigarreta.
s'empassa el fum,
com s'ho empassa tot.
És com si res,
fos com li havien dit.
dolors
12 febrer 2017
Era un altre la seva expressió.
D'això no fa tant temps.
Mirada pesarosa,
mal afaitat.
Molt aviat per aquests ulls caiguts.
Fines línies negres
resegueixen tots els solcs
de les seves mans.
Apurant una cigarreta.
s'empassa el fum,
com s'ho empassa tot.
És com si res,
fos com li havien dit.
dolors
12 febrer 2017
01 de febrer, 2017
La finestra
arran de carrer.
Sempre
amb les persianes,
a un pam d'estar tancades.
Una fina cortina blanca,
separava
la vida al carrer
de la mirada espectadora.
Una llum groguenca,
Una taula camilla
i el reflex blavós
d'una televisió encesa.
Fa pocs dies,
treien mobles
i tot de coses.
La inquil.lina
ja no hi és.
Des de fora,
al carrer,
tot igual.
La televisió i la llum
apagades.
dolors
1 febrer 2017
Sempre
amb les persianes,
a un pam d'estar tancades.
Una fina cortina blanca,
separava
la vida al carrer
de la mirada espectadora.
Una llum groguenca,
Una taula camilla
i el reflex blavós
d'una televisió encesa.
Fa pocs dies,
treien mobles
i tot de coses.
La inquil.lina
ja no hi és.
Des de fora,
al carrer,
tot igual.
La televisió i la llum
apagades.
dolors
1 febrer 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)