en aquella foto.
Era un altre la seva expressió.
D'això no fa tant temps.
Mirada pesarosa,
mal afaitat.
Molt aviat per aquests ulls caiguts.
Fines línies negres
resegueixen tots els solcs
de les seves mans.
Apurant una cigarreta.
s'empassa el fum,
com s'ho empassa tot.
És com si res,
fos com li havien dit.
dolors
12 febrer 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada