Les parets, blanques

son plenes de fotografies,

de les antigues.

Blanc i negre,

colors grisosos, marrons. 

A banda del títol,

les indicacions de la tècnica:

“còpia a les sals de plata en gelatina”

“platinotip, segellat al dors”

“pal·ladiotip”,

fan pensar en la carta d’un restaurant. 

En algunes

s’hi veuen nens.

Nens de curta edat.

Poc podien imaginar,

quasi 100 anys després,

que estarien exposats,

dins un marc,

darrera un vidre,

amb els detalls impresos al costat.

Què se n’haurà fet d’ells? 

En quantes fotos o pel·lícules,

sortim,

sense saber-ho.

L’atzar ha fet

que hi apareguem.

Potser de lluny,

descentrats,

borrosos.

Imatges

que han anat a parar

dins d’un calaix

o a la carpeta d’un ordinador.

Quants de nosaltres,

som “extres” casuals.

Figurants a la vida dels altres,

senzillament,

perquè passàvem per allà.

dolors

25 juliol 2023

Moltes són les coses

que es van anar quedant aturades,

en un temps ja llunyà.

Intactes, envellides, oblidades. 

Finalment,

l’excavadora, ha anat desmuntant,

amb precisió quirúrgica,

totes les parts i textures.

Pedra, maons, fusta, ferro.

Ha quedat en un no re.

Una pila de runa,

que van triant,

desgranant, esmicolant. 

Un exèrcit de camions,

de gran tonatge,

fan cua.

Venen a recollir les restes. 

Cada un,

ple a vessar d’un tipus de material

anirà a buidar-se a algun abocador oficial. 

La gent,

que passeja,

s’entreté.

Miren encuriosits.

D’altres fan fotos. 

Quan l’excavadora ho permet,

queda a la vista un tros de paret.

Perfectament enquadrat,

un rellotge de busques,

de forma esfèrica,

aturat  des de ves a saber quan

a dos quarts de nou. 

dolors

8 juliol 2023

Tancat

quasi un palíndrom

el que en deien capicua. 

Ara sí,

ja per sempre.

Simbòlicament s’entreguen les claus. 

Salvant distàncies,

com en el quadre “la Rendición de Breda”.

També va ser

en un mes de juny.

No coincideix el dia,

és l’endemà,

per ser dilluns festiu. 

Queda

portes endins,

part de la nostra vida,

de la nostra història. 

Queda, també

un fanalet penjat a l’entrada.

Que valent

ha aguantat fins el darrer moment,

després d’anys

d’anar rebent algun cop,

que el feia oscil·lar

sense arribar a caure.

Sempre present. 

Darrerament

i bastant sovint,

parpellejava.

Potser

per fer-se notar.

Fins i tot ho va fer

el darrer cop

que va estar encès. 

Dubto,

en si he fet bé,

de deixar-lo penjat.

dolors

4 juny 2023

Un sol sac

d’aquells blancs amb lletres,

preparat,

perquè el vinguin a recollir.

Només un,

ha estat suficient.

quedant,

esmicolat,

un antic quiosc.

Els canvis de costums

els han anat deixant

ferits de mort.

Tancats,

deteriorats. 

Quasi tot, digital,

poc paper.

Només uns quants vells,

romàntics

i pocs més,

s’hi aferren.

El canvi,

de forma de caixa de sabates,

a tenir forma de dau.

Eventual.

Un cop retirat

amb la vorera,

refeta,

ningú el recordarà. 

dolors

11.04.2023

La tènue llum

parpellejant de les espelmes

omplia tot l’escenari,

creava un clima dolç, íntim. 

La veu,

tan especial d’ella.

La veu,

potent de baríton d’ell,

es barrejaven amb el so del piano. 

El pianista, curós

acompanyava la delicada veu d’ella.

Més impetuós,

interpretava les cançons d’ell.

Tria de poesies

poetes de diferents estils,

Generació del 98, del 27.

Perseguits, assassinats, exiliats. 

D’altres,

simplement compromesos

expressant per escrit

el que costa de dir en paraules. 

El baríton

amb igual apassionament

cantava un bolero, un tango, un vals.

Com una peça clàssica,

una zamba molt trista

i alguna d’estil pop. 

En aquell còctel,

de nostàlgica tendresa.

En aquell moment

que les llàgrimes relliscaven.

En aquell moment,

t’hagués donat la mà. 

dolors

22.02.2023

Diumenge matí

carrers silenciosos,

tallats.

Hi ha un gran desplegament de mitjans

per tota la ciutat,

encara adormida.

S’escolten les sirenes

la motoritzada de la Guàrdia Urbana,

sonen diferent. 

Obren pas.

Darrera seu,

el primer maratonià. 

Diferent també.

No corre com tots.

Va en cadira de rodes,

adaptada.

Els pocs que s’ho miren

l’animen a cop d’aplaudiment

quin mèrit.

Triga una estona,

en tornar a sonar les sirenes.

Al poc,

la capçalera de corredors.

Pocs.

Son els que faran la millor marca,

l’elit.

Més estona

i la riuada de corredors

no es fa esperar.

Un riu de colors,

de dorsals,

del soroll de les gambades,

d’aclamació,

de crits d’ànim. 

El carrer és ample

i pel lateral,

algú saluda a algú

algú corre també,

uns metres en paral·lel.

Algú amb cara de sorpresa

vol creuar el carrer.

Algun corredor de diumenge

corre en sentit contrari.

Pels carrers

que no es veuen,

un munt de cotxes,

voltant i voltant

per sortir de la teranyina de carrers tallats. 

De lluny

la sirena d’una ambulància

vol obrir-se pas

per no arribar (massa) tard. 

dolors

19.03.2023 

Una carta

un full escrit a mà. 

Escrit a la matinada.

En una hora,

en que el silenci i la foscor,

omplen la nit. 

La necessitat d’aixecar-se

i començar a escriure.

Una necessitat improrrogable. 

La memòria es fonedissa,

els pensaments

no poden esperar,

ni poden perdre’s. 

Una carta extensa,

que no sortirà d’aquella estança.

Una carta efímera,

un munt de paraules

i el temps comptat. 

Podria ser inacabable,

però ha de tenir final.

Una carta

que ningú llegirà. 

dolors

15 febrer 2023