23 d’abril, 2022

Dissabte de bon matí

dia de Sant Jordi,
van muntant paradetes,
roses de tots colors. 

Un petit cartell:
roses sense punxes.
Igual que en l’amor,
a vegades, punxa
fa mal.

La flor
les du per defensar-se,
protegir-se.
Per advertir. 

Acabant el dia,
pètals, banderetes, espigues..
deixen rastre
com les restes d’un naufragi.
O, tot escampat
com una nit de plaer.
 
Poc es podia esperar
que la lluita, no seria contra un drac.
Es lluitaria contra una tempesta
de vent, pedra i pluja.
Tot a l’engròs.
 
A les parades de llibres,
uns plàstics,
intentaven aturar
que l’aigua
entrés a les seves fulles.

 

I que la tinta,
de les dedicatòries,
no quedés
en res. 

dolors
23.04.2022

16 d’abril, 2022

Els arbres

estan vinclats.
algun d’ells
arran del camí.

Roques,

amb petits porus
del repicar de pedres
empeses per les ones i el vent. 

Tota l’estona,
ens acompanya
l’olor de mar
el gust de sal.

El vent,
bufa, cada cop més fort
en acostar-se el migdia. 

Arbres i pedres
vistos per generacions i generacions.
Senders empolsats,
contínuament trepitjats . 

Embadalits
del paisatge espectacular,
del camí de ronda.
Pujades i baixades
camins estrets
ple d’arrels, pedres.
Roques immenses,
retallades per l’oneig. 

Marxem,

abans que enfosqueixi.
La temperatura baixa.
El vent,
s’engresca.
Els llistons,
els pentina la tramuntana.

Al cel,

una gavina,
ales esteses,
planeja.
Sembla que no es mogui.

dolors

12 d’abril 2022

28 de març, 2022

Un cop més

aquell llibre,
allà, per casualitat
cridava l’atenció. 

El títol
feia referència a coses pròpies.
L’autor,
de renom i ben conegut. 

La curiositat,
en saber la seva història,
va augmentar més encara,
les ganes de llegir-lo. 

Un únic manuscrit,
entregat a una editorial
quan l’autor,
encara no conegut,
va ser extraviat. 

50 anys més tard,
l’autor, rep una trucada.
Han trobat un manuscrit seu.
Fulls engroguits pel temps,
d’una novel·la,
ara, molt interessant. 

Ell,
no el va voler publicar.
No, mentre fos viu. 

Jo,
no sé si acabar-lo
per no contradir-lo. 

Però ….
L’he acabat
m’ha agradat el llibre.
El que explica,
i potser més encara,
la història que hi ha al darrera. 

Aquest cop,
en acabar el llibre;
no puc fer-li arribar
la nota d’agraïment,
per la bona estona llegint.
Per la bona estona passada,
descobrint tot el que amagava.

dolors
13 març 2022

21 de febrer, 2022

Seran adob

en unes dates en concret,
s’han de deixar en un lloc
on els passaran a recollir. 

Llençats, ara
de qualsevol manera.
Algun,
encara hi du garlandes.
Sembla,
un cementiri.
El dels arbres oblidats. 

Dies enrere
omplien l’estança principal.
Als seus peus,
van acollir regals.
Paquets,
de diferents mides;
plens,
d’il·lusions efímeres. 

En el mateix punt,
qui saps, si
per despist;
n’han deixat un d’artificial. 

dolors
21 gener 2022

10 de gener, 2022

Han canviat l’hora

i pel matí, encara fosqueja.
Són els fanals
els que il·luminen els carrers. 

Dins les cases, 
sonen els despertadors.
A les finestres,
es van veient llums encesos. 

En marxa!
cafeteres…
esmorzars…
tot a punt,
per començar el dia,
per començar la setmana. 

S’obren les portes de les escales. 
Van sortint, amb cara de son.
Cap a la feina
cap a l’escola.

S’obren portes dels garatges.
Els de dins dels cotxes,
faran el mateix.
Cotxes amb un únic ocupant,
potser dos, tres,
família sencera,
dormisquejats, presses…

 Cap al vespre,

l’escena, es repeteix.
Torna a ser fosc,
la llum és dels fanals. 

Van tornant
els que al matí sortien.
Amb un cansament més gran,
del que se’ls veia abans. 

El dia, ha estat llarg,
dur i poc gratificant.
L’endemà
el despertador
tornarà a sonar. 

dolors
06 desembre 2021

24 de desembre, 2021

Nadal

Per capgirar una mica a com es fan servir les (tràgiques) lletres de l’alfabet grec. 
Desitjo, aprofitan que som a Nadal, que s’imposi la “SIGMA” de: 
Salut, Satisfacció, Saviesa, Seguir, Seguretat, Sensibilitat, Serenor, Simpatia,
Sinceritat, Solidaritat, Somiar, Somriure, Sort, Sororitat, Sorpresa …

12 de desembre, 2021

Diumenge de Festa Major

sardanes a la plaça,
davant la cobla,
una petita rotllana. 

Amb la mà
arrepenjada a una farola,
per mantenir l’equilibri;
un senyor
d’edat avançada
punteja i taral·lareja
amb gest concentrat. 

No se’n pot estar,

els peus,
se l’hi envan.
Però, no es decideix a entrar
i trencar l’ordre de la rotllana. 

Just en un moment,
una parella de dansaires
ha retirat les mans de la resta,
i ha improvisat
un fugaç ball conjunt.
 
Una estona breu, molt breu.
Agafant-se de nou
a les mans dels altres,
sense perdre el compàs. 

El senyor de la farola,
al creure que era la darrera sardana en sonar,
anava marxant
i aturant-se
per seguir
la seva ballada particular. 

Se li veia a la cara
el reflex de la felicitat. 

dolors
11.10.2021