10 de gener, 2022

Han canviat l’hora

i pel matí, encara fosqueja.
Són els fanals
els que il·luminen els carrers. 

Dins les cases, 
sonen els despertadors.
A les finestres,
es van veient llums encesos. 

En marxa!
cafeteres…
esmorzars…
tot a punt,
per començar el dia,
per començar la setmana. 

S’obren les portes de les escales. 
Van sortint, amb cara de son.
Cap a la feina
cap a l’escola.

S’obren portes dels garatges.
Els de dins dels cotxes,
faran el mateix.
Cotxes amb un únic ocupant,
potser dos, tres,
família sencera,
dormisquejats, presses…

 Cap al vespre,

l’escena, es repeteix.
Torna a ser fosc,
la llum és dels fanals. 

Van tornant
els que al matí sortien.
Amb un cansament més gran,
del que se’ls veia abans. 

El dia, ha estat llarg,
dur i poc gratificant.
L’endemà
el despertador
tornarà a sonar. 

dolors
06 desembre 2021

24 de desembre, 2021

Nadal

Per capgirar una mica a com es fan servir les (tràgiques) lletres de l’alfabet grec. 
Desitjo, aprofitan que som a Nadal, que s’imposi la “SIGMA” de: 
Salut, Satisfacció, Saviesa, Seguir, Seguretat, Sensibilitat, Serenor, Simpatia,
Sinceritat, Solidaritat, Somiar, Somriure, Sort, Sororitat, Sorpresa …

12 de desembre, 2021

Diumenge de Festa Major

sardanes a la plaça,
davant la cobla,
una petita rotllana. 

Amb la mà
arrepenjada a una farola,
per mantenir l’equilibri;
un senyor
d’edat avançada
punteja i taral·lareja
amb gest concentrat. 

No se’n pot estar,

els peus,
se l’hi envan.
Però, no es decideix a entrar
i trencar l’ordre de la rotllana. 

Just en un moment,
una parella de dansaires
ha retirat les mans de la resta,
i ha improvisat
un fugaç ball conjunt.
 
Una estona breu, molt breu.
Agafant-se de nou
a les mans dels altres,
sense perdre el compàs. 

El senyor de la farola,
al creure que era la darrera sardana en sonar,
anava marxant
i aturant-se
per seguir
la seva ballada particular. 

Se li veia a la cara
el reflex de la felicitat. 

dolors
11.10.2021

07 d’octubre, 2021

Agulles d'estendre

de les de fusta,
priven, que el vent
escampi les partitures. 

Contrasten
amb la solemnitat de l’acte.
Pincen els fulls,
amb el metàl·lic faristol. 

Un violoncel i un acordió,
en l’anomenat:
concierto de palabras sin palabras
era un duet, dalt l’escenari,
però no actuaven sols. 

Una garsa, engrescada
s’hi afegeix,
grallant improvisadament. 

Els músics,
es miren, somrients
seguint, com si res,
la seva interpretació.
 
Els arbres del jardí,
també els acompanyen
fent fressa amb les branques. 

Un gos,
d’una casa propera,
de tant en tant,
i, com si estigués pautat,
fa el seu lladruc. 

El darrer en sumar-s’hi
el so del carilló.
Tres repics, degudament compassats.
Son quarts de nou del vespre.
Involuntàriament, anuncien
la fi del concert.

 

Previst un duet,
acaba sent un sextet.
I al cel, fosc
en un lloc preferent,
la lluna,
quasi plena
té a Venus ben a prop.  
                                                
dolors
19.09.2021                                

 


 

26 de setembre, 2021

Que el rètol sigui en anglès,

és part de l’èxit,
d’una botiga de libres vells,
com a mínim,
de segona mà. 

Degudament classificats
un ordre i pulcritud excel·lents,
omplen les prestatgeries
plenes a vessar. 

Que els donin
l’ocasió de ser rellegits,
els dota d’un no sé què especial;
d’un valor addicional. 

Han arribat allà
de diferents maneres.
El qui un cop llegit,
ja no els vol.
El que els ha recollit
d’algun racó del carrer. 

D’altres,
que si als pisos petits,
no hi cap res.
I dels que diuen,
la pols s’hi posa
i els fa malbé.

L’aparador,
una pila molt gran,
tan com mitja barra d’un bar.
D’alçada justa
per poder mirar els de dalt. 

Entre el vidre i els libres
s’hi barregen
volves de pols
dels de més avall. 

Sempre,
sempre que m’hi aturo,
n’hi ha d’haver un, que
em fa parar l’atenció. 

El títol d’un exemplar,
quiet, esperant
a tornar a ser rellegit,
és fet a mida
d’alguna cosa,
que volta a la meva vida.
 
dolors
25.09.2021

14 de setembre, 2021

El dia

tot just comença.
El so metàl·lic de la persiana,
dóna el tret de sortida de la jornada. 

Toca posar-ho tot en marxa.

Llums, cafetera, taules..
Els clients més matiners
vénen amb pressa. 

L’olor que impregna tot el local,

cafè acabat de moldre,
el primer cafè del dia.
Junt amb l’aroma que deixa la llet bullent
convida a quedar-s’hi. 

A punt d’arribar, el Forner

amb plàteres plenes de pa i pastes
acabades de fer.
Una delícia. 

Petits plaers,

fan que,
comenci millor el dia. 

Serà un dia dur
s’han de desfer coses fetes.
Una sensació estranya
envaeix insistentment. 

Es pregunta què pot dir
mentrestant,
damunt la taula
davant seu,
el diari del dia,
és obert
a la pàgina dels mots encreuats. 

dolors
26.08.2021

01 de setembre, 2021

Maletes,

 darrer destí: el contenidor
(paradoxalment, la maleta és el contenidor eventual de les nostres pertinences).
Abandonades al carrer
estripades,
rebentades. 

N’hi ha

que queden perdudes,
etiquetades en naus gegants,
acumulant pols,
en qualsevol lloc del món.

Maletes robades,
desperdigades,
equivocades.
Girant i girant solitàriament,
a les cintes d’aeroports
sense ser recollides. 

Plenes d’il·lusions
a l’omplir-les.
Records,
que ens acompanyaran sempre,
al buidar-les. 

Armaris ambulants,

amb rodetes,
deixant rastre sorollós,
per allà on passen. 

dolors
27.08.2021