07 d’octubre, 2021

Agulles d'estendre

de les de fusta,
priven, que el vent
escampi les partitures. 

Contrasten
amb la solemnitat de l’acte.
Pincen els fulls,
amb el metàl·lic faristol. 

Un violoncel i un acordió,
en l’anomenat:
concierto de palabras sin palabras
era un duet, dalt l’escenari,
però no actuaven sols. 

Una garsa, engrescada
s’hi afegeix,
grallant improvisadament. 

Els músics,
es miren, somrients
seguint, com si res,
la seva interpretació.
 
Els arbres del jardí,
també els acompanyen
fent fressa amb les branques. 

Un gos,
d’una casa propera,
de tant en tant,
i, com si estigués pautat,
fa el seu lladruc. 

El darrer en sumar-s’hi
el so del carilló.
Tres repics, degudament compassats.
Son quarts de nou del vespre.
Involuntàriament, anuncien
la fi del concert.

 

Previst un duet,
acaba sent un sextet.
I al cel, fosc
en un lloc preferent,
la lluna,
quasi plena
té a Venus ben a prop.  
                                                
dolors
19.09.2021                                

 


 

26 de setembre, 2021

Que el rètol sigui en anglès,

és part de l’èxit,
d’una botiga de libres vells,
com a mínim,
de segona mà. 

Degudament classificats
un ordre i pulcritud excel·lents,
omplen les prestatgeries
plenes a vessar. 

Que els donin
l’ocasió de ser rellegits,
els dota d’un no sé què especial;
d’un valor addicional. 

Han arribat allà
de diferents maneres.
El qui un cop llegit,
ja no els vol.
El que els ha recollit
d’algun racó del carrer. 

D’altres,
que si als pisos petits,
no hi cap res.
I dels que diuen,
la pols s’hi posa
i els fa malbé.

L’aparador,
una pila molt gran,
tan com mitja barra d’un bar.
D’alçada justa
per poder mirar els de dalt. 

Entre el vidre i els libres
s’hi barregen
volves de pols
dels de més avall. 

Sempre,
sempre que m’hi aturo,
n’hi ha d’haver un, que
em fa parar l’atenció. 

El títol d’un exemplar,
quiet, esperant
a tornar a ser rellegit,
és fet a mida
d’alguna cosa,
que volta a la meva vida.
 
dolors
25.09.2021

14 de setembre, 2021

El dia

tot just comença.
El so metàl·lic de la persiana,
dóna el tret de sortida de la jornada. 

Toca posar-ho tot en marxa.

Llums, cafetera, taules..
Els clients més matiners
vénen amb pressa. 

L’olor que impregna tot el local,

cafè acabat de moldre,
el primer cafè del dia.
Junt amb l’aroma que deixa la llet bullent
convida a quedar-s’hi. 

A punt d’arribar, el Forner

amb plàteres plenes de pa i pastes
acabades de fer.
Una delícia. 

Petits plaers,

fan que,
comenci millor el dia. 

Serà un dia dur
s’han de desfer coses fetes.
Una sensació estranya
envaeix insistentment. 

Es pregunta què pot dir
mentrestant,
damunt la taula
davant seu,
el diari del dia,
és obert
a la pàgina dels mots encreuats. 

dolors
26.08.2021

01 de setembre, 2021

Maletes,

 darrer destí: el contenidor
(paradoxalment, la maleta és el contenidor eventual de les nostres pertinences).
Abandonades al carrer
estripades,
rebentades. 

N’hi ha

que queden perdudes,
etiquetades en naus gegants,
acumulant pols,
en qualsevol lloc del món.

Maletes robades,
desperdigades,
equivocades.
Girant i girant solitàriament,
a les cintes d’aeroports
sense ser recollides. 

Plenes d’il·lusions
a l’omplir-les.
Records,
que ens acompanyaran sempre,
al buidar-les. 

Armaris ambulants,

amb rodetes,
deixant rastre sorollós,
per allà on passen. 

dolors
27.08.2021

24 d’agost, 2021

El degoteig de signes

és imparable.
L’Agost,
mes del tancament per excel·lència
enceta la darrera setmana.

S’escurcen els dies.

El sol, mandrós de tant escalfar,
li costa més sortir al matí
i se’n va a dormir abans.

Els cartells dels comerços,
anunciant els dies de vacances,
van desapareixent.

Rengleres d’aparcament lliure,

per tot arreu,
poc a poc,
es van omplin.

Les primeres pluges,
que s’enduen la calor sufocant.
Tempestes, aiguats
Recorden
que queda poc estiu.

Els que
no hem deixat la ciutat,
hem après
a fer-la més nostra.
Ens costarà compartir-la.
Acostumar-nos novament,
al brogit,
al retorn de la rutina.

Sort que,

anirem retrobant-nos
amb els que van tornant.

dolors

24.08.2021

10 d’abril, 2021

Primer,

va ser la pandèmia.
Després,
la malaltia incurable detectada.
Ja no els quedava temps.
 
No era així,
el viatge que tenien pensat.
Però res no els podia aturar.
 
Amb cura,
assegut al seu costat,
un cop col·locat el cinturó,
el va tapar.
Seria un viatge molt llarg.
 
Tot es precipità,
un control el va espantar.
Atabalat,
va agafar la direcció contrària.
 
No per causar mal
era, només
un intent de tornar el temps enrere.
 
Diuen que és boig.
Potser sí que va embogir.
Però això només ho entén,
qui ho faria tot per amor.
 
dolors
10 abril 2021

12 de febrer, 2021

La cuina,

és el lloc de la casa 
on hi és més estona.

La ràdio,
sempre posada,
li fa viatjar a altres mons,
fa que s'enteri,
del que passa als llocs
on no anirà mai.

Intervé a les tertúlies
com si hi fós de convidat.
Encara que no tingui mai resposta,
encara que no enceti cap debat.

Quan a l'hora del menjar
els de taula,
li pregunten si ha plorat,
els contesta que és la ceba 
que amoroseix els plats.

dolors
7 febrer 2021

13 de febrer és el dia mundial de la ràdio.

Fa anys vaig escoltar, precisament per la ràdio, una senyora d'un poble petit d 'Andalusia, tenia el fill treballant a Alemania. Un nadal, li va fer el regal d'una ràdio portatil, perquè sempre pogués escoltar el que deien a la ràdio del seu poble.