Va anar quedant

en un racó de l’armari.

Aquella peça de roba,

va ser la que més va dur,

fins que

va anar quedant arraconada

darrera d’altres

que eren més actuals. 

Si no fa nosa,

i sabem que son allà.

Es van endarrerint posicions

fins que queda quasi en l’oblit. 

Molt de tant en tant,

a veu,

i es recorda amb aquella peça,

del lloc, i amb qui la duia.

Forma part del record.

Arriba el moment de desprendre’s

cal fer-ho,

cal anar buidant.

Va a parar a la deixalleria,

a un punt verd. 

Un estiu,

tot passejant per un carrer molt cèntric,

una nova botiga de roba de segona mà

és a punt d’obrir. 

És allà,

en un lloc destacat,

la “seva” peça de roba.

Es allà,

perquè algú,

entri, la compri

i la torni a col·locar en un lloc preferent

del seu armari. 

dolors

29.09.2025