és part de l’èxit,
d’una botiga de
libres vells,
com a mínim,
de segona mà.
Degudament
classificats
un ordre i pulcritud
excel·lents,
omplen les
prestatgeries
plenes a vessar.
Que els donin
l’ocasió de ser rellegits,
els dota d’un no sé
què especial;
d’un valor addicional.
Han arribat allà
de diferents maneres.
El qui un cop
llegit,
ja no els vol.
El que els ha
recollit
d’algun racó del
carrer.
D’altres,
que si als pisos
petits,
no hi cap res.
I dels que diuen,
la pols s’hi posa
i els fa malbé.
L’aparador,
una pila molt gran,
tan com mitja barra
d’un bar.
D’alçada justa
per poder mirar els
de dalt.
Entre el vidre i els
libres
s’hi barregen
volves de pols
dels de més avall.
Sempre,
sempre que m’hi
aturo,
n’hi ha d’haver un,
que
em fa parar
l’atenció.
El títol d’un
exemplar,
quiet, esperant
a tornar a ser
rellegit,
és fet a mida
d’alguna cosa,
que volta a la meva
vida.
dolors
25.09.2021