Van coincidir a Barcelona

ella, modesta
venia del sud,
de Granada.

Ell,
un jove i brillant enginyer.
Era del nord,
de Berlín.

Es van enamorar.
Ella, d'aquell noi ros .
Ell, perdudament
d'aquella noia morena.

Amb el temps,
ell, li veia els ulls tristos
i no sabia que fer
per tornar-li l'alegria
que el va captivar.

Ella, enyorava
casa seva, la del sud.
Era quan,
a Barcelona
no hi havia tanta llum.

En un carrer
aleshores, desert
va fer construir un edifici
per ella.

Volent que,
li tornés la brillantor
a la mirada.
Va fer-li una rèplica
de l'Alhambra de Granada.

No se sap, des de quan
que aquell carrer
se'n diu d'el Berlinés

dolors
5 desembre 2015

Se n'havia fet un tip

de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.

De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.

Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.

Tenia que repassar
el botó del puny.

Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.

dolors
4 d'octubre 2015

L'últim acord

hi posa el punt final,
al concert de la festa major.
Emocionats aplaudiments.

Van marxant
de la mateixa manera
que han vingut,
lentament.
Els caminars, feixucs.

Han anat envellint
però, les cançons
són les de sempre.
Els evoca el temps
de quan eren joves.

Es retroben
i parlen
dels fills i dels néts.

Buscant amb la mirada
el que enguany,
no ha vingut.
No sabran el perquè.
Potser, l'edat...

El plor d'un nen,
els torna al present.
Li ha marxat de les mans
un globus d'heli,
amb forma d'Spiderman.
Que tot pujant
s'ha enreda't
entre les branques d'un plataner.

dolors
12 d'octubre 2015

La mirada

és tendre com la d'un nen.
Mostra un gest
d'alegre sorpresa
quant et veu.

Tot passejant,
repeteix, en poc temps
la mateixa cosa.
Ho explica, content
com si fos el primer cop.

Recupera,
de nou, el qui sempre ha estat.
Torna a ser,
un home de seny.

Potser,
és millor així.
No cal recordar-ho tot.
Si poguéssim oblidar ....

No té aspecte d'home gran
tot i la seva edat.

Serà,
perquè sempre ha dit
que no ens podem fer vells.

dolors
4 d'octubre 2015

Els obrers

s'afanyen en acabar,
en deixar-ho tot enllestit.

Comença el curs,
i abans
els familiars vindran.
Se'n diu
jornada de portes obertes.

Instal·lacions,
aules, patis...
tot en general,
a punt.

Començarà
com tots els col·legis,
el mateix dia.

Les matèries,
no són igual que a altres llocs.
No hi ha exàmens,
ni la pretensió d'un futur brillant.

No hi ha notes,
ni la orla de la promoció.

Els alumnes
no són com tots.
Són, especials.

És una escola...
diferent.

dolors
9 setembre 2015

Els va quedar el costum

per nadal, cap d'any
o pel sant,
d'enviar-se un SMS.

Era l'únic lligam.
Feia anys,
que s'havia jubilat.

Agraït
sempre, la resposta era
immediata.

Home respectuós,
atent.
Una lleugera retirada
de'n Jean Rochefort.

Era estiu,
i amb una ingenuïtat de nen,
va comprar-nos
dos cucurutxos de gelat.

Desfets,
per la calor
va haver-los de llençar.

La calor,
també,
va desfer-li la il·lusió.

Enguany
per primer cop,
en el mòbil,
no hi ha SMS de resposta.

Ramón, per tu, siguis on siguis. ;)

dolors
31 d'agost 2015

No el va sentir

quan, en despedir-se,
li va dir un altre nom.

Era el nom d'una dona
que va estimar fa temps.
Un antic amor.

No ho hauria sabut mai,
si no li hagués dit, qui
en aquell moment, ho va escoltar,
i va pensar, que s'equivocava.

Ho sabia.
Ho intuïa cada cop que el veia.
Sent que no li és indiferent.

Qui sap, si mai s'ho diran.
Les velles històries,
s'han de deixar passar.

Ella, no és ella,
ell, tampoc és el que era.

dolors
27 d'agost 2015

No ha sentit la curiositat

el toro,
de seguir carrer endavant

L'últim del grup,
corria junt els germans de ventrada
i els mansos

En ser atiat, sense necessitat
per la vara d'un pastor.
Ha fet un gest diferent
s'ha aturat
i ha decidit tornar.

Que li expliques .....
d'encierros, toreros
de ganes d'anar darrera
de gent embravida.

Lluny del camp,
de la devesa.
No vol l'espectacle
no vol morir a la plaça.

S'ha salvat,
però, només per una estona.
Té les hores comptades
un camió l'ha dut,
fins el corral de la plaça.

Als diaris,
serà una noticia

El toro Curioso I
de cuernos playeros.....
no corrió el encierro.

dolors
11 juliol 2015

Està allà

una mica de casualitat.
Molt jove
per la feina que fa.
Diuen, que no es porta massa bé
amb els de la seva espècie.

Tranquil·la,
generosament oronda,
pacient.
Ajuda,
i sembla que se n'adoni.

Li agraden molt les pomes
i les pastanagues, encara més.
És tan fina,
que encara no l'hi he vist les dents.

Melena rossenca al vent,
de nom, Bruna
com el color del pèl.

dolors
19 març 2015

Hipòtesi

és tot el que s'està barrejant.
S'ignoren les causes,
és tot tan estrany....

Hipòtesi, especulacions
uns han perdut la vida.
Els seus propers,
han perdut part de la seva.

En un degoteig constant,
dosifiquen l'informació
surten noves teories,
alguna serà certa
alguna, inventada.

No sempre estem preparats
per entendre la realitat.

Mentrestant,
segueixen les hipòtesis, especulacions, suposicions,
ens adonem
de la nostre gran vulnerabilitat.

dolors
26 març 2015

Han quedat arraconats

en un calaix
dins del secreter,
els sobres
de les cartes no enviades,
van quedar per tancar.

Potser,
algunes paraules
van fugir.

Hagués volgut
posar-hi d'altres.

Allò,
que no va dir.

Allò,
que no va saber dir.

Allò,
que voldria dir.

Allò,
que potser
no se'n va atrevir.

dolors
12 març 2015