arran de carrer.
Sempre
amb les persianes,
a un pam d'estar tancades.
Una fina cortina blanca,
separava
la vida al carrer
de la mirada espectadora.
Una llum groguenca,
Una taula camilla
i el reflex blavós
d'una televisió encesa.
Fa pocs dies,
treien mobles
i tot de coses.
La inquil.lina
ja no hi és.
Des de fora,
al carrer,
tot igual.
La televisió i la llum
apagades.
dolors
1 febrer 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada