acompanyaven unes lletres,
profundes,
compromeses.
De nit,
en acabar el torn a la fàbrica,
al racó d'un bar,
ple de fum
i males olors.
Encisava,
per la música,
per la veu,
per el que deia.
Pocs l'escoltaven
però aquests,
deien,
que era màgic.
Va gravar 2 vinils,
només es van vendre 6 còpies.
La casualitat va fer,
que una d'elles
creués l'Atlàntic.
Una de les cançons
va ser com un himne,
cosa d'uns 30 anys
i, ell
sense saber-ho.
Sempre l'havia envoltat,
el misteri.
Com tots els mites.
El van trobar,
el van fer anar.
Va cantar
va viure la fama,
a la seva manera.
Va tornar a casa,
va seguir, com sempre.
Una casa senzilla,
Una vida modesta.
Un nom,
que és el lloc que ocupa
entre els germans.
El cognom,
dels més corrents que pot haver.
Una ciutat,
que com a lema diu:
Esperem coses millors, ressorgir de les cendres.
dolors 27 d'agost 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada