sardanes a la plaça,
davant la cobla,
una petita rotllana.
Amb la mà
arrepenjada a una farola,
per mantenir l’equilibri;
un senyor
d’edat avançada
punteja i taral·lareja
amb gest concentrat.
No se’n pot estar,
els peus,
se l’hi envan.
Però, no es decideix a entrar
i trencar l’ordre de la rotllana.
Just en un moment,
una parella de dansaires
ha retirat les mans de la resta,
i ha improvisat
un fugaç ball conjunt.
Una estona breu, molt breu.
Agafant-se de nou
a les mans dels altres,
sense perdre el compàs.
El senyor de la farola,
al creure que era la darrera sardana en sonar,
anava marxant
i aturant-se
per seguir
la seva ballada particular.
Se li veia a la cara
el reflex de la felicitat.
dolors
11.10.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada