de les de fusta,
priven, que el vent
escampi les
partitures.
Contrasten
amb la solemnitat de
l’acte.
Pincen els fulls,
amb el metàl·lic
faristol.
Un violoncel i un
acordió,
en l’anomenat:
concierto de
palabras sin palabras
era un duet, dalt
l’escenari,
però no actuaven
sols.
Una garsa,
engrescada
s’hi afegeix,
grallant
improvisadament.
Els músics,
es miren, somrients
seguint, com si res,
la seva
interpretació.
Els arbres del
jardí,
també els acompanyen
fent fressa amb les
branques.
Un gos,
d’una casa propera,
de tant en tant,
i, com si estigués
pautat,
fa el seu lladruc.
El darrer en
sumar-s’hi
el so del carilló.
Tres repics,
degudament compassats.
Son quarts de nou
del vespre.
Involuntàriament,
anuncien
la fi del concert.
Previst un duet,
acaba sent un
sextet.
I al cel, fosc
en un lloc
preferent,
la lluna,
quasi plena
té a Venus ben a prop.
dolors
19.09.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada