ben posada, al mig d'una cruïlla,
una espècie de foguera
prefabricada.
A l'enfosquir,
cremarà flames altes.
Barrejant
l'olor de la pólvora
amb l'atronador soroll dels petards.
Amb sabor de la coca
i regat amb cava
farà revetlla,
la de Sant Joan.
Demà al matí,
pels carrers
com si fossin
les restes d'un naufragi,
tot de papers encolorits
troços de petards esverlats
canyes de coets,
es mouran
on vulgui el vent.
Tota la lluentor
de la que és la nit màgica,
serà retirada
pels serveis de neteja
de la ciutat.
La nit,
la màgia
acaba.
dolors
23 juny 2014
1 comentari:
Dolors!! Soc la Cristina...quan de temps! m'he perdut un momentet entre els teves poesies...m'ha encantat i aprofito per enviar-te un petonet...si m'ho permets.
Petó.
Cristina
Publica un comentari a l'entrada