Semblen els remolins que es fan amb les fulles caigudes dels arbres quan arriba la tardor. Sempre están allà mateix, sense ser sempre les mateixes, any rere any. Les bufades del vent els hi fa donar voltes, les escampa, les desendreça, les torna a amuntegar. Passa com les emocions, están quietes, com aturades, ordenades, i de sobte, ve una revolada i les escampa per tot el cos com si de fulles es tractés mogudes per el vent. No queda ni un racó indiferent. L'atzar capritxós s'escapa com el vent.
dolors
15 desembre 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada