Feia anys que hi volia anar. Potser no vem triar el millor dia. Allà estava amb la seva quietud i amb tota la seva calma, tot estava correctament al seu lloc. Com si es tractés d'una pel.lícula. Tot semblava un decorat.
Passejant-lo amb silenci, no hi havia res a dir, o potser sí, tantes coses......, però no sabia ni com començar.
Estava tot vist i només havien passat 10 minuts, quasi com tot el que podíem explicar-nos. Tants anys i tot es podia resumir en 10 minuts.
Quan vas a un lloc que sempre has volgut conèixer, t'adones que es com un passeig en el temps, tot té un altre perspectiva.
Em va commoure especialment un pica-porta fet de petxines totes lligades d'una corda. Per un moment, se'm va trencar la veu. Tota l'aigua del mar hi cabia en els meus ulls. I al fons, com a únic soroll, la remor del mar.
dolors
9 desembre 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada