carrers silenciosos,
tallats.
Hi ha un gran desplegament de mitjans
per tota la ciutat,
encara adormida.
S’escolten les sirenes
la motoritzada de la Guàrdia Urbana,
sonen diferent.
Obren pas.
Darrera seu,
el primer maratonià.
Diferent també.
No corre com tots.
Va en cadira de rodes,
adaptada.
Els pocs que s’ho miren
l’animen a cop d’aplaudiment
quin mèrit.
Triga una estona,
en tornar a sonar les sirenes.
Al poc,
la capçalera de corredors.
Pocs.
Son els que faran la millor marca,
l’elit.
Més estona
i la riuada de corredors
no es fa esperar.
Un riu de colors,
de dorsals,
del soroll de les gambades,
d’aclamació,
de crits d’ànim.
El carrer és ample
i pel lateral,
algú saluda a algú
algú corre també,
uns metres en paral·lel.
Algú amb cara de sorpresa
vol creuar el carrer.
Algun corredor de diumenge
corre en sentit contrari.
Pels carrers
que no es veuen,
un munt de cotxes,
voltant i voltant
per sortir de la teranyina de carrers tallats.
De lluny
la sirena d’una ambulància
vol obrir-se pas
per no arribar (massa) tard.
dolors
19.03.2023