un full escrit a mà.
Escrit a la matinada.
En una hora,
en que el silenci i la foscor,
omplen la nit.
La necessitat d’aixecar-se
i començar a escriure.
Una necessitat improrrogable.
La memòria es fonedissa,
els pensaments
no poden esperar,
ni poden perdre’s.
Una carta extensa,
que no sortirà d’aquella estança.
Una carta efímera,
un munt de paraules
i el temps comptat.
Podria ser inacabable,
però ha de tenir final.
Una carta
que ningú llegirà.
dolors
15 febrer 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada