que han quedat
a la sorra de la platja.
Recorda
el passat pesquer
d’una vila marinera.
Tres són les barques,
que no tornaran a mar.
Tres són les barques,
que no feinejaran
mai més.
Allà han quedat
amb els seus noms gravats:
Núria,
José Antonio,
Dos cuñados.
Varades a la sorra,
acabades de pintar,
reposen,
d’esquena al mar.
Sense rems,
quedaran per sempre
estàtiques.
La borda,
precintada
no deixa seure a la bancada.
Però, els nens
que no tenen vergonya,
s’enfilen damunt
jugant amb elles.
I jo,
mentre m’ho miro,
m’adono que em balancejo
al ritme d’una havanera.
dolors
5 desembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada