donen a una plaça.
Tots de cara,
en vertical.
Vuit alçades.
Entre ells, no es veuen
son veïns.
El del primer a la
dreta,
pren cafè,
sempre, mirant el mòbil.
No sembla tenir pressa.
El balcó del costat
a l’esquerra,
una pissarra amb
dibuixos
i una taula molt
petita,
delata, que al pis,
les joguines no els
hi caben.
Dos balcons més
amunt,
un gos, cadell;
sembla fer guàrdia
assegut davant el
finestral.
Al balcó de quasi
dalt de tot,
una parella, esmorza
l’un, amb el seu
diari,
l’altre amb el seu
llibre.
Tampoc s’hi fixen,
que a la plaça,
cada matí,
una parella de
mitjana edat,
fa una rutina de
gimnàs
creada per ells
mateixos.
Vestits i calçats de
carrer,
sense treure’s
l’abric,
sense deixar anar el
bolso.
De tant en tant,
un gos,
sense corretja,
passa a prop d’ells
esperant
que li llencin la
pilota.
dolors
27.03.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada