dintre d’un joc
giraven i giraven,
com si es
perseguissin.
Petits pètals
de petites flors,
que en aquell angle,
l’aire les feia
giravoltar.
Els hi anava al
darrera,
un paper blanc,
mal plegat.
Es podia veure,
un número de telèfon.
El vent,
només movia aquelles
fulles.
En aquell racó.
Era com un joc,
dintre d’un joc.
Potser, a algú
li deuria caure el
paperet.
Potser, a algú
mentre que jugava,
el va perdre.
Potser, algú
mentrestant,
espera una trucada.
Entretant,
algú,
segueix jugant.
dolors
29 maig 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada