dia de Sant Jordi,
van muntant
paradetes,
roses de tots colors.
Un petit cartell:
roses sense punxes.
Igual que en l’amor,
a vegades, punxa
fa mal.
La flor
les du per
defensar-se,
protegir-se.
Per advertir.
Acabant el dia,
pètals, banderetes,
espigues..
deixen rastre
com les restes d’un
naufragi.
O, tot escampat
com una nit de
plaer.
Poc es podia esperar
que la lluita, no seria
contra un drac.
Es lluitaria contra una
tempesta
de vent, pedra i
pluja.
Tot a l’engròs.
A les parades de llibres,
uns plàstics,
intentaven aturar
que l’aigua
entrés a les seves
fulles.
I que la tinta,
de les dedicatòries,
no quedés
en res.
dolors
23.04.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada