08 de novembre, 2008

era una platja d'aigües càlides i tranquil·les

de tant en tant, s'esvalotava una mica
i això, la feia divertida.
Nadar prop de la vorera, dona seguretat.
Mirar l'horitzó
veure que no s'acaba,
em va fer sentir desig d'allunyar-me.

L'atracció a les profunditats
un sobtat esperit d'aventura,
el repte
res no t'atura.
Desobeint consells, encuriosida
desafiant ...
m'endinso fins que ho deixo tot molt lluny
nedo contra corrent
això fa que m'esgoti.

Les corrents m'arrosseguen
i afegeixen dificultats.
Busco una illa on recuperar les forçes
per seguir la meva travessa
de conèixer altres mars i noves platges.

Ja no puc tornar a la meva
ja no la reconec,
l'últim temporal
s'ha endut la sorra.

Estic cansada
aviat caurà la nit
l'esgotament em venç.
Demà seguiré per mars imaginaris
fins que recuperi la calma,
el cel, anuncia tempesta
igual que la meva ment.

No puc allunyar-me de la tormenta.

dolors
8 novembre 2008

era una playa de aguas cálidas y tranquilas, alguna vez, se alborotaba un poco, y eso, la hacia divertida. Nadar cerca de la orilla, da seguridad. Mirar el horizonte, ver que no se acaba, hace que sienta deseo de alejarme. La atracción a las profundidades, un repentino espiritu de aventura, un reto, nada me detiene. Desobedeciendo consejos, curiosa, desafiante, me adentro, hasta que todo queda lejano. Nado contracorriente, ésto me agota. Las corrientes me arrastran y añaden dificultad. Busco una isla dónde recuperar fuerzas y seguir mi travesía y conocer otros mares y nuevas playas. Ya no puedo volver a la mia, no la reconozco. El último temporal, se llevó toda la arena. Estoy cansada. Pronto caerá la noche, el agotamiento me vence. Mañana seguiré por mares imaginarios hasta que recupere la calma, el cielo, anúncia tormenta, igual que mi mente. Y no puedo alejarme de la tempestad.

19 comentaris:

Alada ha dit...

Como cambian los mares, a veces son aguas tan limpias, cristalinas. Y las mareas remueven sus aguas, las convierten en agitadas y peligrosas. Por eso emergen islas que son de los mares los salvavidas. M'agrada moltissim llegirte.
Petons i abraços
Fins pronte!!

Striper ha dit...

Descansa i no t¡amoinis la sorra tornara.

Carles Casanovas ha dit...

Lluny...has d'anar més lluny, després hi trobaràs Itaca...
que els déus del mai sempre
t'acompanyin.

pluja ha dit...

No podem lliutar contra els temporals que arrassen aquelles platges que coneixem. Quan això succeeix tenim dues opcions: quedar-nos aferrats a la roca de sempre, immòbils, observant allò que ja no reconeixem o bé lluitar contra les pors i sortir a la mar a conèixer noves platges. Aquest segon camí és dur. A l'esgotament de la travessa s'hi uneix la por a allò desconegut i la sensació de soledat que dóna el mar obert. Però l'esforç val la pena quan, de sobte, observem a la llunyania una altra illa on poder descansar i descobrir noves platges.

JuanMa ha dit...

Suele pasar que esas playas que nos parecían aburridas se nos antojan paraísos cuando estamos perdidos en la tormenta.

Ánimo, las tormentas pasan (también pasarán las de tu mente) y llegarás a otra playa tranquila.

Besos tormentosos.

Anònim ha dit...

Realment, no sabria com definir-lo, però és diferent, expressa moltes coses que no sabria explicar-te, seguint endavant sempre horabaixa.

AmetS ha dit...

No es amor el amor que cambia cuando una alteración encuentra... que se adapta con el distanciamiento a distanciarse...
Oh no... es un faro siempre firme, que contempla las tempestades sin nunca estremecerse.

"Sensatez y Sentimientos"

Me ha encantado...
Besos

yraya ha dit...

Si pudieramos hacer eso cuanto tenemos esa tormenta en la cabeza y alejarnos de todo y comenzar de nuevo.
Un petó y bon cap de setmana.

poca luz ha dit...

...en cada una de las líneas me ví reflejada. Qué vida esta!
Tan digna de ser experimentada por más que muchas veces sus olas nos zarandeen.

La curiosidad. Las ganas.

...esa playa que se queda sin arena.
...nostalgia.

Y la fuerza que adquirimos cuando sabemos al fin que nuestro lugar está tan dentro de nosotros que no hay temporal que pueda, que se atreva.

Un abrazo.

...seguimos nadando?

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt, aquest text. Mars i tempestes... així s'ens presenta de vegades la vida, i ens agrada, precisament perque en s fa sentir vius. Petons.

Assumpta ha dit...

Ets molt valenta per atrevir-te a nadar així!! :-))

Espero que la tormenta meteorològica i l'altre no s'hagin endut res més... i hagi arribat la calma...

Enmascarado ha dit...

Y en cada playa que visites encontrarás un tesoro escondido entre sus arenas...sólo tienes que buscar una orilla tranquila y mirar tu reflejo en sus aguas calmadas...y entonces te darás cuenta que el Sol ha salido y que las olas pronuncian tu nombre al romper en tu playa

La tempestad pasó y saliste indemne
Que los Dioses del Mar te protegan¡¡

Besos en una botella lanzada al mar

rits ha dit...

Les tormentes sempre passen, i podràs continuar nedant, gaudint de les ones i el mar en calma. Segur!

Laura ha dit...

Les aigües i horitzons llunyans tenen moltes vegades un atractiu irresistible i alhora necessari per empènyer-nos a nedar, a no quedar-nos quiets... un text molt bonic. Gràcies per la visita. Ja ens anirem veient entre braçada i braçada! :-)

Anònim ha dit...

... pero no recordes qui et guarda dins la mar?

no intervenc...nedo vora teu sense deixar-me veure... per a que quan defalleixis... no recordis ben bé com...pero et trobis en despertar sobre la sorra d'una illa...la illa que cercaves i la orientació incorrecte et va fer perdre de vista.

jo estic aquí vetllant el teu esforç...

no has de patir...

si algo em conec sobradament, es el mar...

matrioska_verde ha dit...

un texto que sugiere desasosiego... pero es un buen texto... me gusta... y me gusta su final... a veces es mejor sumergirse de lleno en los problemas y salir de dudas de una vez por todas.

biquiños,

Praxis ha dit...

De vegades és bo trencar esquemes, aventurar-se i buscar nous mars i nedar contra corrent, perquè no? . Si parem de nedar ens podem ofegar i si la nostra aventura ha començat, tenim d'acabar la travessia, encara que hi hagin tempestes. Com hom diu, després de la tempesta esdevé la calma.... Tot té el seu temps... Boniques paraules de lluita les teves.

Una abraçada i segueix nedant!!!

dintel ha dit...

Parlar de mar, ara, amb el fred que fa em porta a recordar l'estiu.

Una pregunta: "orilla" es tradueix tambè per vorera? Es que per a mi, la vorera es per on caminen els vianants.

peponita y venus ha dit...

Bueno...yo te conté una vez que tengo una casita imaginaria, pero si quieres podemos buscar una playa para las dos, eso sí con muchas palmeras para descansar en la sombra, lejos del ruido y el desorden. En cuanto a la tormenta, dicen que después de la tormenta viene la calma, ¿que me dices?
Un beso fuerte.