28 d’octubre, 2008

la nit avança amb intermitències

la por a fer tard
fa que sembli llarga, quan és més curta de l'habitual.

Surto al carrer
la ciutat dorm
al cel, un trocet de lluna
ajuda a les faroles a donar més claror.

Torno a Madrid
un altre cop
i com altres vegades
la ciutat, serà només un escenari estàtic, com un decorat.
La passejaré dins un taxi
veient, recordant....

El tren inicia la marxa
a l'hora en punt.
Per megafonia anuncien la pel.licula
ja l'he vist,
el començament però, em crida l'atenció.

Un soldat sentat a terra
al mig del camp de batalla,
escrivint
mentre, els companys corren a guarir-se.
En aquell moment, no pot deixar d'escriure.

El tren detura la marxa amb la mateixa puntualitat,
el dia comença a mandrejar
i molt a prop de l'estació,
un carrer de nom molt poètic:
Calle del Amanecer en Méndez Alvaro.

dolors
28 d'octubre 2008

la noche avanza con intermitencias, el miedo a llegar tarde, la hace larga, cuando es más corta de lo habitual. Salgo a la calle, la ciudad aún duerme, en el cielo, un trocito de luna, ayuda a las farolas a dar más luz. Vuelvo a Madrid, otra vez, y como tantas otras veces, la ciudad será sólo un escenario estático, como un decorado. La pasearé dentro del taxi, viendo, recordando... El tren inicia la marcha, a la hora en punto. Por megafonia anuncian la pelicula. Ya la he visto, pero el inicio me llama la atención. Un soldado sentado en el suelo, en medio del campo de batalla, escribiendo, mientras los compañeros corren a protegerse. En ese momento, no puede dejar de escribir. El tren detiene la marcha con la misma puntualidad. El día empieza perezosamente y muy cerquita de la estación, una calle con un nombre muy poetico: Calle del amanecer en Méndez Alvaro.

28 comentaris:

Rita ha dit...

Bon viatge doncs... :-)

M'agrada viatjar en tren. Permet llegir molt i badar, mirant el paisatge.

Anònim ha dit...

Això si que és una bona reflexió en tren oi horabaixa? tot reflexionant i veient d'escenari una pel·lícula on algú prefereix curar-se escrivint...

Striper ha dit...

I segur que per el nom del carrer la poesia et va acompanyar tot el dia.

Carles Casanovas ha dit...

Com està Madrid, la capital del reino
de las Españas...?
I tu...veig que has decidit canviar
el mitjà habitual de transport. EL
que deu ser més maco és arribar directament a Atocha.
Un dia escriuré un post relatant
quan jo tenia 17 anys, el meu primer viatge a Madrid...

Assumpta ha dit...

M'agrada com descrius... ets una gran "descriptora" (no sé si m'invento la paraula o si ja existeix) :-)

Anònim ha dit...

En tus textos realizo viajes a lugares desconocidos. En este estuve sentada a tu lado en el taxi, en el tren no pudo ser, pero estuve muy cerquita de ti.

Esa magia deseosa, ese tu y yo, ella y él, es el ritmo traquilo, el baile de muñeca que te calma, es un boli y un papel, es ESCRIBIR.

GRacias horabaixa, siempre deseo viajar a tu lado.

pluja ha dit...

I que bonic és poder observar el despertar d'una ciutat, recordar un inici de pel·lícula o sentir olors, colors i sabors que ens transporten a altres moments viscuts! Un relat preciós!!!

yraya ha dit...

Escenas de un viaje??
Un petó

matrioska_verde ha dit...

tus textos son muy poéticos y con una carga profunda de sentimientos... me encantaría saber leerlos en catalán porque creo que todavía deben de llegar más hondo.

biquiños,

Ana Carles ha dit...

Per què serà que les pel•lícules que et fiquen sempre les has vist? Però la veritat es que me les miro poc, m'agrada més veure com el món passa veloç a través de la finestra... sempre m'ha donat sensació de em costa descriure.
Una abraçada i bon viatge!

lali ha dit...

Com sempre ,els teus moments amb les teves descricpcions , son fabuloses..i el soldat de la pelicula, que escriu, quan tot al seu voltant no ho aconsellaria...a qui hem recorda?
Mil petons

JuanMa ha dit...

Has hecho poesía con esas sensaciones...

He visto esa película, he estado en esa calle, he montado en ese tren y nunca había sido capaz de ver todo esto.

Muchas gracias.

Besos.

Alada ha dit...

Con este romántico texto me deleito, saboreando punto a punto con calma y despacio, el trayecto de un corto viaje, en el que te imagino escribiendo.
petons
Fins pronte!

labruixoleta ha dit...

quina descripció més maca.

El trocet de lluna, i el soldat escrivint enmig de la batalla... si tots els soldats deixéssin les armes i és poséssin a escriure...

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Un viatge preciós. Petonets.

Ballarinadeplom ha dit...

hi ha instants en que necessites seure i contemplar. Felicitats, n'has trobat un dels pocs :)

belona ha dit...

Bienvenido!!! Has tardado mucho en llevar... ¿lo sabías?

poca luz ha dit...

...el tren tiene algo simbólico.

Tiene que ver con el tiempo dividido en pasados presentes y futuros.
De pronto me pertrecho en un sillón y miro la oscuridad exterior. "Viajar de madrugada no tiene precio" sería un buen slogan. Y pienso que es un regalo para cualquier noctámbulo que se precie...ver amanecer camino a Madrid ...más que romántico. La mente se acompasa entre kilómetros y letras y fluyen sobre un cuaderno y se mezclan con el pedacito de luna extenuada de ayudar al resto de luces. Y de pronto miro de frente y me parece verte. Esquivo la mirada en gesto discreto y vuelvo a mirar sin importarme demasiado ya.
Eres tú?...un placer.

Escribir en un tren tiene un ritmo distinto. El ritmo del paisaje que pasa, gracias por recordarmelo. Bello post.

horabaixa ha dit...

impresionant

Anònim ha dit...

la meva darrera experiència a un tren... diguèssim que tenia tocs d'introversió molt esquitxats....més aviat era tot extroversió!! jejeje

tenia una totalitat de moments de revolució i festa amb gent que pensava faria "un viatge més" i va acabar maleint la curtetat del trajecte (tot i parlar de 9 hores!) ;-)

peponita y venus ha dit...

Hola!!! pues también digo yo, qué nombre tan poético, me gusta mucho como te fijas en los detalles. Que pena no haber coincidido y tomar algo por la Plaza Mayor, que me encanta. Espero que haya una próxima. Un beso

Anònim ha dit...

trens, velocitat, escriure, viure rapid o lentament, tant fa, cada cosa al seu temps, mentre poguem trobar les paraules adients...
m'agrada!
salut!

El tacte de les paraules ha dit...

Viatjar en tren, almenys a mi, fa que em sorgeixi la necessitat d'escriure, de descriure.

Molt bonic, i el nom del carrer, també ;)

Praxis ha dit...

Llegint el teu escrit m'ha recordat aquells matins que em despertava aviat per agafar l'avio cap a Madrid per assistir a una reunió d'aquelles llampeg i que a la ciutat on vas el de menys. Nomes compte la teva soledat en un transport impersonal, on lo mes important son els teus pensaments... Bonic final el del teu escrit.
Una abraçada

microvilli ha dit...

hola horabaixa!

Suddenly I see!
Gracias por el viaje.

No se cómo lo haces, pero en mi ausencia son muchas las veces que te he tenido en mente.Y parece un absurdo pero ahora que he vuelto a conectarme "zas" ahí estas. Ya sabes que tus escritos nos envuelven en sentimientos cálidos, nos permites acompañarte y nos haces partícipes de tus momentos íntimos...por eso quiero agradecerte el dejar colarme en tu mundo, viajar contigo, leer contigo,ansiar lo maravilloso contigo.

Un beso fuerte.

matrioska_verde ha dit...

pero mujer ¿qué haces que no escribes más?... en Méndez Álvaro he estado yo este finde... el viernes y el domingo... triste estación, como todas... miles de personas buscando caminos más certeros...

bicos,

Etèria ha dit...

Viatjar amb tren sempre te un encis indescriptible i no obstant tu has reflexat tant i tant bé aquesta magia.

Petonets

rits ha dit...

Hla horabaixa!
Jo també t'he vist en més d'un comentari i alguna vegada t'he visitat però no 'he deixat comentari, ho sento (sovint vaig massa ràpid)

Un escrit molt maco.

Madrid pot ser un escenari només però també pot tenir el seu encant. I si no, l'important és on està l'ànima.

Un escrit molt maco!

Una abraçada,

rits