Brillant

rodona
com una moneda,
d'un color diferent a les de sempre.

És una moneda estrangera,
com si els euros
no ho fossin
també de fora.

Five pence,
de la Reina d'Anglaterra.

En una setmana de diferència
a carrers diferents,
de la mateixa ciutat.
La mateixa coin

L'altre cop
van ser ten pence.

No fa massa
per anar fora,
a l'estranger
havíem de canviar bitlles.
Procurant tornar amb poques monedes

Aquestes dues
ara estan,
engreixant
la panxa del porquet

dolors
2 febrer 2016

Reconeix

el rostre que reflecteix el mirall.
És el seu.

Tot i que amb el temps,
ha anat variant.
Els cabells,
ara més de blancs que foscos.
La barba,
igual.

Tot, de moment
seguia com un dia més.

Al capvespre, en fer la compra,
va triar unes cerveses més extres.
Un lot de sis,
dues de cada.
Poca cosa més.

Un gest amable de la caixera,
el va trasbalsar.
Avui, en faig 60, mormolà.
Ella, igual d'amable:
dons, li posava 40.

Ell, lleugerament vermell,
va dir mentre marxava.
Demà,
ja no em farà mal el número.

I ella,
sense saber-ho.
Va ser l'única,
que el va felicitar.

dolors
2 febrer 2016

Sé que les seves vestidures

no són reals.
Ni els cabells,
ni les barbes, seus.

Les corones,
no són pas d'or.
Està ple de rèpliques
al mateix moment.

No segueixen cap estel.
Ni els camells,
travessen deserts.

Benvinguda institucional
parlament d'autoritats.

Patges, comitiva
carrosses i cavalls
endolceixen amb caramels
desfilant pels carrers.

No sé pas,
que té d'especial
la nit (màgica) de Reis.

dolors
3 gener 2016

L'avinguda, és molt ample.

Durant la nit,
han caigut tot de fulles
com si fos la tardor.

Ara, és de dia
ara, fa vent.

Impossible de ser recollides
rodolants
alborotades.

Van i venen
dreta, esquerra.
S'enlairen
venen i tornen a anar.

Però, segueixen allà mateix
estora mòbil de color marró.

El vent, no les amuntega
el vent, les arrossega.

Alhora
les llums del semàfor
segueixen canviant
indicant si podem o no passar.

dolors
2 gener 2016

Van coincidir a Barcelona

ella, modesta
venia del sud,
de Granada.

Ell,
un jove i brillant enginyer.
Era del nord,
de Berlín.

Es van enamorar.
Ella, d'aquell noi ros .
Ell, perdudament
d'aquella noia morena.

Amb el temps,
ell, li veia els ulls tristos
i no sabia que fer
per tornar-li l'alegria
que el va captivar.

Ella, enyorava
casa seva, la del sud.
Era quan,
a Barcelona
no hi havia tanta llum.

En un carrer
aleshores, desert
va fer construir un edifici
per ella.

Volent que,
li tornés la brillantor
a la mirada.
Va fer-li una rèplica
de l'Alhambra de Granada.

No se sap, des de quan
que aquell carrer
se'n diu d'el Berlinés

dolors
5 desembre 2015

Se n'havia fet un tip

de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.

De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.

Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.

Tenia que repassar
el botó del puny.

Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.

dolors
4 d'octubre 2015

L'últim acord

hi posa el punt final,
al concert de la festa major.
Emocionats aplaudiments.

Van marxant
de la mateixa manera
que han vingut,
lentament.
Els caminars, feixucs.

Han anat envellint
però, les cançons
són les de sempre.
Els evoca el temps
de quan eren joves.

Es retroben
i parlen
dels fills i dels néts.

Buscant amb la mirada
el que enguany,
no ha vingut.
No sabran el perquè.
Potser, l'edat...

El plor d'un nen,
els torna al present.
Li ha marxat de les mans
un globus d'heli,
amb forma d'Spiderman.
Que tot pujant
s'ha enreda't
entre les branques d'un plataner.

dolors
12 d'octubre 2015