Reconeix

el rostre que reflecteix el mirall.
És el seu.

Tot i que amb el temps,
ha anat variant.
Els cabells,
ara més de blancs que foscos.
La barba,
igual.

Tot, de moment
seguia com un dia més.

Al capvespre, en fer la compra,
va triar unes cerveses més extres.
Un lot de sis,
dues de cada.
Poca cosa més.

Un gest amable de la caixera,
el va trasbalsar.
Avui, en faig 60, mormolà.
Ella, igual d'amable:
dons, li posava 40.

Ell, lleugerament vermell,
va dir mentre marxava.
Demà,
ja no em farà mal el número.

I ella,
sense saber-ho.
Va ser l'única,
que el va felicitar.

dolors
2 febrer 2016