L'avinguda, és molt ample.

Durant la nit,
han caigut tot de fulles
com si fos la tardor.

Ara, és de dia
ara, fa vent.

Impossible de ser recollides
rodolants
alborotades.

Van i venen
dreta, esquerra.
S'enlairen
venen i tornen a anar.

Però, segueixen allà mateix
estora mòbil de color marró.

El vent, no les amuntega
el vent, les arrossega.

Alhora
les llums del semàfor
segueixen canviant
indicant si podem o no passar.

dolors
2 gener 2016

Van coincidir a Barcelona

ella, modesta
venia del sud,
de Granada.

Ell,
un jove i brillant enginyer.
Era del nord,
de Berlín.

Es van enamorar.
Ella, d'aquell noi ros .
Ell, perdudament
d'aquella noia morena.

Amb el temps,
ell, li veia els ulls tristos
i no sabia que fer
per tornar-li l'alegria
que el va captivar.

Ella, enyorava
casa seva, la del sud.
Era quan,
a Barcelona
no hi havia tanta llum.

En un carrer
aleshores, desert
va fer construir un edifici
per ella.

Volent que,
li tornés la brillantor
a la mirada.
Va fer-li una rèplica
de l'Alhambra de Granada.

No se sap, des de quan
que aquell carrer
se'n diu d'el Berlinés

dolors
5 desembre 2015

Se n'havia fet un tip

de cosir botons.
No seria capaç
de saber quants.

De fer-los servir,
s'afluixen.
Eren èpoques que
la roba durava molt.

Aquella nit,
seria l'últim que li cosiria.
Era d'una camisa blanca,
quasi nova.

Tenia que repassar
el botó del puny.

Hauria d'anar mudat,
a l'endemà.
Serien molts
els que el vindrien a vetllar.

dolors
4 d'octubre 2015

L'últim acord

hi posa el punt final,
al concert de la festa major.
Emocionats aplaudiments.

Van marxant
de la mateixa manera
que han vingut,
lentament.
Els caminars, feixucs.

Han anat envellint
però, les cançons
són les de sempre.
Els evoca el temps
de quan eren joves.

Es retroben
i parlen
dels fills i dels néts.

Buscant amb la mirada
el que enguany,
no ha vingut.
No sabran el perquè.
Potser, l'edat...

El plor d'un nen,
els torna al present.
Li ha marxat de les mans
un globus d'heli,
amb forma d'Spiderman.
Que tot pujant
s'ha enreda't
entre les branques d'un plataner.

dolors
12 d'octubre 2015

La mirada

és tendre com la d'un nen.
Mostra un gest
d'alegre sorpresa
quant et veu.

Tot passejant,
repeteix, en poc temps
la mateixa cosa.
Ho explica, content
com si fos el primer cop.

Recupera,
de nou, el qui sempre ha estat.
Torna a ser,
un home de seny.

Potser,
és millor així.
No cal recordar-ho tot.
Si poguéssim oblidar ....

No té aspecte d'home gran
tot i la seva edat.

Serà,
perquè sempre ha dit
que no ens podem fer vells.

dolors
4 d'octubre 2015

Els obrers

s'afanyen en acabar,
en deixar-ho tot enllestit.

Comença el curs,
i abans
els familiars vindran.
Se'n diu
jornada de portes obertes.

Instal·lacions,
aules, patis...
tot en general,
a punt.

Començarà
com tots els col·legis,
el mateix dia.

Les matèries,
no són igual que a altres llocs.
No hi ha exàmens,
ni la pretensió d'un futur brillant.

No hi ha notes,
ni la orla de la promoció.

Els alumnes
no són com tots.
Són, especials.

És una escola...
diferent.

dolors
9 setembre 2015

Els va quedar el costum

per nadal, cap d'any
o pel sant,
d'enviar-se un SMS.

Era l'únic lligam.
Feia anys,
que s'havia jubilat.

Agraït
sempre, la resposta era
immediata.

Home respectuós,
atent.
Una lleugera retirada
de'n Jean Rochefort.

Era estiu,
i amb una ingenuïtat de nen,
va comprar-nos
dos cucurutxos de gelat.

Desfets,
per la calor
va haver-los de llençar.

La calor,
també,
va desfer-li la il·lusió.

Enguany
per primer cop,
en el mòbil,
no hi ha SMS de resposta.

Ramón, per tu, siguis on siguis. ;)

dolors
31 d'agost 2015