quasi un palíndrom
el que en deien capicua.
Ara sí,
ja per sempre.
Simbòlicament s’entreguen les claus.
Salvant distàncies,
com en el quadre “la Rendición de Breda”.
També va ser
en un mes de juny.
No coincideix el dia,
és l’endemà,
per ser dilluns festiu.
Queda
portes endins,
part de la nostra vida,
de la nostra història.
Queda, també
un fanalet penjat a l’entrada.
Que valent
ha aguantat fins el darrer moment,
després d’anys
d’anar rebent algun cop,
que el feia oscil·lar
sense arribar a caure.
Sempre present.
Darrerament
i bastant sovint,
parpellejava.
Potser
per fer-se notar.
Fins i tot ho va fer
el darrer cop
que va estar encès.
Dubto,
en si he fet bé,
de deixar-lo penjat.
dolors
4 juny 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada