baixava tota decidida.
Una gran bossa de mà,
on hi havia una rosa vermella.
Ell,
darrera seu,
amb pas ferm,
la volia aconseguir.
Ella,
accelera el pas.
Ell,
la repren.
Els dos,
al mig dels carrils.
Sols,
sense trànsit.
Ell,
li demana la rosa.
Ella,
ofesa, li torna.
No era,
una rosa d'amor.
Era,
robada, de la botiga d'ell.
Ella,
seguint camí avall.
Enguany tampoc tindrà una rosa.
Ell,
camí amunt,
bufava pel nas,
tan fort com un drac.
dolors
22 d'abril 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada