grutes i racons
de la ciutat per dins,
Soterrades les clavegueres.
Dipòsits que recullen aigua de pluja
quan en cau més del compte,
per dosificar i aprofitar.
Fils de metall
que zimbrejant,
il·luminen i acoloreixen.
Canonades d'aigua, de gas,
cables telefònics.
Refugis d'una guerra
que no està oblidada.
Xarxa de metro,
estacions fantasmes.
Fonaments profunds, que s'han endut
passats històrics.
Pisos plens de cotxes,
que cerquen el centre de la terra.
Foscor i claror artificial,
iceberg quotidià.
A la meva ciutat,
als morts,
els enterren en construccions verticals.
dolors
29 de març del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada