en un calaix
dins del secreter,
els sobres
de les cartes no enviades,
van quedar per tancar.
Potser,
algunes paraules
van fugir.
Hagués volgut
posar-hi d'altres.
Allò,
que no va dir.
Allò,
que no va saber dir.
Allò,
que voldria dir.
Allò,
que potser
no se'n va atrevir.
dolors
12 març 2015
1 comentari:
Siempre hay que atreverse...
(Qué gusto leerte).
Muchos besos.
Publica un comentari a l'entrada